Despres de tant de temps sense escriure, he pensat que us debía aquesta entrada. Han passat quasi 5 mesos que han estat els més trepidants de la meva vida.
Els mesos d'estiu han estat molt dificils per mi... perque he estat treballant tot el mes de Juliol i tot el mes d'Agost. Volía guardar tots els díes per quan neixés en Marc i axí poder tenir tot el màxim temps possible per estar amb el meu fill, tant estimat i tant llargament esperat.
El problema es que, a part d'haber d'anar a treballar com sempre, había de cuidar de la meva dona embaraçada.... però també vaig haber de suportar una devallada en la ja precaria salut de la meva mare... per tant, la meva situació es va anar degradant, entre el treball, anar a l'hospital a cuidar de la meva mare, i no deixar descuidada tampoc a la meva dona...
Amb tot aquest panorama, van anar passant els díes... la Pilar es va haber de cuidar, especialment en les últimes setmanes (dieta, control de sucre, etc...). a mès, en una de les visites ecogràfiques, ens van dir que el nen no es donava la volta... per tant, vam haber de programar una possible cesarea. (la van programar per al 4 de Setembre, que després es va moure al 29 d'Agost... Al final, el nen va fer una bona bategada, i va decidir donar-se la volta... Apa... ara que ja ens habíem fet a la idea de coneixer-lo el 29 d'Agost, al final vam haber d'esperar a les contraccions.
De mentres, ma mare s'anava mantenint... però ja en una situació terminal. Ella s'había fet a la il.lusió de que neixés per cesarea el 29 d'Agost... per a poder arrivar a veure'l. Pobreta, quan l'hi vaig dir que al final es va donar la volta, no va poder amagar la cara de frustació... tot i que s'en alegrava molt per la Pilar, perque evidentment, per a la seva salut, era molt millor un part natural.
A mida que anaven passant els díes... ella m'anava preguntant...
- "Que, fill... com va la Pilar... El nen encara no vol sortir???"
- No, mama... encara no vol sortir
- "ai... que em penso que no arrivaré a temps de veure'l"
- "Calla, cony!!! es clar que el veuràs !!! això no ho pensis, i tu aguanta fort!!! "
- " Si, si... això es molt fàcil dir... però em tenen masegada a punxades"
I cada día que passava... anava enpitjorant poc a poc... s'anava apagant cada cop més i més
La data prevista de part era per a l'onze de Setembre... (diada nacional de Catalunya) i... efectivament, les contraccións van començar l'onze !! la nit del deu a l'onze. Vam aguantar tota la nit... i llavors, es van parar durant tot el día... fins que un altre cop de nit, van començar amb més força !!!
A les 3 del matí, ens anavem cap a l'hospital... i a les 7:15 neixía la cosa més guapa del mon !!!
Amb un pes de 3 kilos 710 grams i amb 51 centímetres de llargada, en Marc va arrivar a aquest mon amb un fort i sorollos plor !!! amb una explosió d'energia que va omplir tota la sala i que em va deixar una sensació de felicitat molt dificil d'expresar. No vaig poder, ni vaig voler reprimir el meu plor d'alegría per a aquest dia tant esperat. 15 anys esperant aquest moment !!! no m'ho podía creure !!! Es el meu fill !!! es el meu estimat fill !!!
El moment que més recordaré a la meva vida, es el moment en el que el veig sortir... primer el cap, tot de color moradet, llavors un quart de volta i treu una espatlla. Un cop va sortir l'espatlla, la resta va sortir de cop !!! ràpidament es va a posar a plorar, i en aquell moment, va cambiar ràpidament del color morat a un color rosadet preciós, tot just quan van posar-lo a sobre de la Pilar.
Aquell mateix migdia, va venir el meu germà a veure el nen, i per fer un parell de fotos per anar a ensenyar-les a la nostra mare. Segons em va dir, ella el va veure, va somriure, dient "que guapo es" i es va tornar a dormir. (Jordi, sempre t'estaré molt agraït per que la mama pogués coneixer el seu net.)
Per la tarda, vaig passar jo amb mes fotos i algún video... però ja mai no es va tornar a despertar... ja habíen començat amb la sedació...
Mai mes vaig poder parlar amb ella...
Cinc dies mes tard, el 17 de Setembre a les 2 de la matinada, la meva estimada mare va morir, a l'edat de 72 anys.
Per a la meva mare: Mama estimada, sé que des d'allà dalt, cuidaràs de tots nosaltres, especialment del teu net Marc. Ell no tindrà la sort de poder-te coneixer... però no et preocupis, perque ja m'en ocuparé de parlar-l'hi molt de tu.
Per al Marc: Fill meu, estimat. Aquesta es la teva historia... aquest es un petit recull del que la mama i el papa han viscut, tot amb l'objectiu de poder-te tenir entre els nostres braços.
En realitat... la història tot just comença ara.
Benvingut, cuca !!! Sempre als nostres cors, mama !!!
Els mesos d'estiu han estat molt dificils per mi... perque he estat treballant tot el mes de Juliol i tot el mes d'Agost. Volía guardar tots els díes per quan neixés en Marc i axí poder tenir tot el màxim temps possible per estar amb el meu fill, tant estimat i tant llargament esperat.
El problema es que, a part d'haber d'anar a treballar com sempre, había de cuidar de la meva dona embaraçada.... però també vaig haber de suportar una devallada en la ja precaria salut de la meva mare... per tant, la meva situació es va anar degradant, entre el treball, anar a l'hospital a cuidar de la meva mare, i no deixar descuidada tampoc a la meva dona...
Amb tot aquest panorama, van anar passant els díes... la Pilar es va haber de cuidar, especialment en les últimes setmanes (dieta, control de sucre, etc...). a mès, en una de les visites ecogràfiques, ens van dir que el nen no es donava la volta... per tant, vam haber de programar una possible cesarea. (la van programar per al 4 de Setembre, que després es va moure al 29 d'Agost... Al final, el nen va fer una bona bategada, i va decidir donar-se la volta... Apa... ara que ja ens habíem fet a la idea de coneixer-lo el 29 d'Agost, al final vam haber d'esperar a les contraccions.
De mentres, ma mare s'anava mantenint... però ja en una situació terminal. Ella s'había fet a la il.lusió de que neixés per cesarea el 29 d'Agost... per a poder arrivar a veure'l. Pobreta, quan l'hi vaig dir que al final es va donar la volta, no va poder amagar la cara de frustació... tot i que s'en alegrava molt per la Pilar, perque evidentment, per a la seva salut, era molt millor un part natural.
A mida que anaven passant els díes... ella m'anava preguntant...
- "Que, fill... com va la Pilar... El nen encara no vol sortir???"
- No, mama... encara no vol sortir
- "ai... que em penso que no arrivaré a temps de veure'l"
- "Calla, cony!!! es clar que el veuràs !!! això no ho pensis, i tu aguanta fort!!! "
- " Si, si... això es molt fàcil dir... però em tenen masegada a punxades"
I cada día que passava... anava enpitjorant poc a poc... s'anava apagant cada cop més i més
La data prevista de part era per a l'onze de Setembre... (diada nacional de Catalunya) i... efectivament, les contraccións van començar l'onze !! la nit del deu a l'onze. Vam aguantar tota la nit... i llavors, es van parar durant tot el día... fins que un altre cop de nit, van començar amb més força !!!
A les 3 del matí, ens anavem cap a l'hospital... i a les 7:15 neixía la cosa més guapa del mon !!!
Amb un pes de 3 kilos 710 grams i amb 51 centímetres de llargada, en Marc va arrivar a aquest mon amb un fort i sorollos plor !!! amb una explosió d'energia que va omplir tota la sala i que em va deixar una sensació de felicitat molt dificil d'expresar. No vaig poder, ni vaig voler reprimir el meu plor d'alegría per a aquest dia tant esperat. 15 anys esperant aquest moment !!! no m'ho podía creure !!! Es el meu fill !!! es el meu estimat fill !!!
El moment que més recordaré a la meva vida, es el moment en el que el veig sortir... primer el cap, tot de color moradet, llavors un quart de volta i treu una espatlla. Un cop va sortir l'espatlla, la resta va sortir de cop !!! ràpidament es va a posar a plorar, i en aquell moment, va cambiar ràpidament del color morat a un color rosadet preciós, tot just quan van posar-lo a sobre de la Pilar.
Aquell mateix migdia, va venir el meu germà a veure el nen, i per fer un parell de fotos per anar a ensenyar-les a la nostra mare. Segons em va dir, ella el va veure, va somriure, dient "que guapo es" i es va tornar a dormir. (Jordi, sempre t'estaré molt agraït per que la mama pogués coneixer el seu net.)
Per la tarda, vaig passar jo amb mes fotos i algún video... però ja mai no es va tornar a despertar... ja habíen començat amb la sedació...
Mai mes vaig poder parlar amb ella...
Cinc dies mes tard, el 17 de Setembre a les 2 de la matinada, la meva estimada mare va morir, a l'edat de 72 anys.
Per a la meva mare: Mama estimada, sé que des d'allà dalt, cuidaràs de tots nosaltres, especialment del teu net Marc. Ell no tindrà la sort de poder-te coneixer... però no et preocupis, perque ja m'en ocuparé de parlar-l'hi molt de tu.
Per al Marc: Fill meu, estimat. Aquesta es la teva historia... aquest es un petit recull del que la mama i el papa han viscut, tot amb l'objectiu de poder-te tenir entre els nostres braços.
En realitat... la història tot just comença ara.
Benvingut, cuca !!! Sempre als nostres cors, mama !!!
