Nou fracàs

Un altre cop em fracassat estrepitosament en l'intent d'agafar una bona "foto" de la nostra cuca...

El Marc s'ha entestat en no deixar-nos veure bé la seva careta... Es posa d'esquena, i llavors es molt difícil agafar una bona perspectiva. Tant sols l'hem pogut veure una mica de perfil, i tot i així, llavors es tapa amb les manetes. Aixó sí... les manetes les hem vist perfectament !!!

No ens han donat fotos...  però he fet un petit treball de edició sobre el dvd que ens han donat, i us he tret unes quantes imatges

Aquí teniu una foto del perfil del nostre xaval:

¿oi que és guapo?

 

La veritat es que en una imatge fixa és mes dificil de veure, per això aquí us donc unes quantes pistes

Hi va haber un moment que el vam poder agafar una mica de front... però es tapava amb les manetes... aquí el teniu, amb una maneta a cada costat de la cara

I aqui teniu un detall de les seves manetes:



La veritat es que, tot i la decepció de no poder-lo veure clarament, quan hem arrivat a casa i l'hem tornat a veure ja més tranquil.lament... s'ens il.lumina la cara nomès de pensar: que aquell és el nostre preciós fillet. També es un descans veure que s'està desenvolupant normalment i t'en rius de qualsevol petit moviment que fa amb la boca... o amb les manetes... o quan veus que ja té expresions amb la cara (posa careta d'enfadat i tot !! )

Recordo que cada cop que he anat a veure a un nadó els seus pares, tot orgullosos et diuen:
- "Que !! a que es guapo ¿oi?
I de vegades, tu penses: "home... potser no és el nadó més bonic del mon (sobretot quan son acabats de neixer)
He de dir que ara entenc aquesta passió que fa que tots els pares veïem els nostres fills com els més guapos del mon !!! 

Be, el proper 18 de Juliol ho tornarem a intentar... a veure si aquest cop es vol col.locar bé

Per al Marc:
Cuca guapa, encara que sembli mentida, aquest ets tu !!  No et pots fer una idea de la il.lusió que ens ha fet poder veure com ets, com et mous i com jugues amb les teves manetes. Ara mateix no tinc paraules per descriure la inmensa felicitat que sento... i tota aquesta felicitat me la dons tú, cuca preciosa.

T'estimem molt !!

Demà es el día

Per al Marc:

Ja han passat 28 setmanes !!


Ja han passat 28 setmanes des que, de forma quasi miraculosa, el misteri de la vida es va conjurar per a donar-nos la oportunitat que ja fa tant i tant de temps que anavem buscant.
Ja han passat 28 setmanes des que aquest misteri de la vida va començar a treballar perque a partir d'unes "llavors" microscòpiques, anés creant poc a poc, un ser tant meravellós i bonic com tú.

Nomès han passat 28 setmanes, però dins nostre han passat tantes i tantes coses... que en realitat fa una eternitat que t'espero.

Aquesta espera s'acaba demà.
Demà.... per fí demà...

Demà espero poder-te veure, com si estigués obrint una petita finestra dins la panxa de la mama i poder veure la teva fesonomía. Aquest moment, sé que serà un moment únic a la meva vida. Se que serà molt dificil poder reprimir les meves emocions...Sé que el día 20 de Juny serà una data que  no oblidaré mai més.

Demà serà el día en que et coneixeré, cuca meva.

Comença la setmana 27

Abans de res, perdoneu que trigui tant a donar senyals de vida... Ultimament no tinc massa temps per a poder asseure'm davant de l'ordinador i posar-me a escriure.
Tampoc us estic deixant tants comentaris com avans, però us vaig llegint periodicament.

Ja hem donat la benvinguda a l'alegre mes de Juny. Aquest es un mes que des de sempre m'ha agradat molt:

 Els díes ja s'allarguen molt, Es el mes en que comença l'estiu... Ja comença a fer calor de veritat i per tant, ja s'ha acabat anar amb màniga llarga i jaqueta... També es el mes en que s'acaba el cole...

Veus que la gent ja té un altre posat... com més al.legre. Dona gust sortir al carrer a passejar quan tornes del treball perque encara hi ha molta llum, i la temperatura es molt agradable. Com que la Pilar ha de caminar cada día almenys mitja hora - (es el que ens han aconsellat els metges) - en aquestes dates s'ens fa molt agradable sortir a passejar per els parcs cap allà a les 8 de la tarda i veure com hi ha molts papas i mamas amb els seus nens que estàn jugant a pilota o amb la bicicleta, o simplement estàn passejant tots junts agafats de la ma.

La veritat es que cada vegada que veig a una parella amb el seu nen (o nens) penso en tots vosaltres (i, per suposat, també en nosaltres mateixos) i us imagino fent el mateix amb els vostres fillets i filletes. Es molt reconfortant saber que en poc temps, tots estarem en aquesta mateixa situació. Sé que moltes vegades no serà fàcil, i que no tot serà un camí de roses... però no puc deixar de pensar que per sobre de tot és el que tots nosaltres volem i que per això hem començat a recorrer aquest llarg i de vegades tortuós camí.

Nosaltres ara començem la setmana 27... ja es la última setmana del sisè mes... i cada cop veig més a la vora el neixement del meu fill (...el meu fill !! que bé que sona... EL MEU FILL !! )

La Pilar cada cop té més panxona i també cada cop està menys àgil, per tant, cada cop he d'estar més a la guaït de recollir les coses de terra... de cordar-li les sabates (per que ja no s'arriva als peus... ja, ja, ja)
Ens hem comprat un llibre d'aquests que et donen tota la informació de l'embaraç setmana per setmana, i la veritat és que ens ajuda a ser més conscients de com està creixent el nen i de què podem esperar (de fet, així es diu el llibre: "que esperar quan estàs esperant")
Per això, ja sabem que fas uns 37 centímetres del cap als peus i que ja peses més d'un quilet !! També sabem que ja obres el ullets, que ja ens escoltes, i que ja et podem posar música per a que et relaxis... per això et posem els cascos amb les 4 estacions de Vivaldi cada nit, perque quan neixis, coneguis la mel.lodía, i t'ajudi a relaxar-te o a dormir.
També sabem que ara et passes la major part del día dormint, i per això quan estàs despert, tens més energía i dones unes patadetes que deu n'hi do...

Ja hem demanat fer-nos la ecografía d'alta definició... la que diuen "4d", per a poder veure ja la seva carona amb més detall. Si tot va bé, ens la farem la setmana que ve.


Per al Marc:

Cada cop que veig a una d'aquestes parelles, em sento reconfortat perque ara sé que un día no molt llunyà, jo faré el mateix amb tú, i això em dona mooolta pau interior. Possiblement no seré el millor pare del mon... (de ben segur que ho intentaré), però tinc molt clar que la meva familia passarà per davant de tot i que vull passar tant temps com pugui amb el meu fill, tot i que sé que de vegades no ho aconseguiré perque la feina també es important (sobretot en els temps que corren...).

Hem passat molt temps intentant-ho... hem lluitat molt i també hem plorat molt fins aconseguir tenir-te per ara no disfrutar de tú... i que tú no puguis disfrutar tenint-me al teu costat. T'estimo més que cap altra cosa d'aquest mon, i per tú sería capaç de fer qualsevol bojería. Ja no puc concebre la meva vida sense tú... ja no em puc imaginar aquest mon sense tú.

Per això, penso dedicar totes les forces que em quedin per a donar-te tota la felicitat que puguis absorbir.

Ei !!! això no vol dir que et deixem fer el que et doni la gana... ¿eh?

Per ara, no et preocupis de res mès que de creixer i creixer... i posa't ben de cara quan et fem la 4d, ¿eh?

Un petó molt fort del papa, carinyet.