Ja sabem més cosetes

Ja tenim una nova noticia sobre la nostra cuca...

El dissabte vam anar d'urgències a l'hospital, perque la Pilar no s'acabava de trobar bé... tenía unes punxades al baix ventre, i com que fins llavors no les había tingut... i com que som primerencs en aquestes coses, dons clar... ens vam espantar i vam anar a l'hospital.

Un cop allà, ens va agafar un metge molt "enrotllat" que ens va dir que, bàsicament, el que sentía era que la matriu s'està expandint, i que per això té questes punxades...
En definitiva, tot normal !!  Bufff, quin descans...
-"Però ya que estamos, y para confirmar que todo está bien, vamos a hacer una eco a ver como está el feto" ens diu el metge...  I a mí que no hi ha res que m'agradi més que veure'l... pues venga !!!

Tot just veure a la criatureta ens diu:

- "Es varon ¿verdad?"
 ¿como?... ¿ah si?
- "ah... pero...¿aún no lo sabian?"
 Pues no.. la verdad es que todavía no lo sabíamos!!!
- "bueno, pues por lo que aquí asoma, yo diría que tienen un varon" i ens ensenya a la eco una petita "protuverància" que apareix entre les cametes.
Aaaaaaah... quina gràcia !!!  La veritat es que es movía molt, i no va haber temps d'imprimir una bona imatge... però bé... ja hi haurà temps.

També va prendre mides del caparró, i del fèmur, i vam veure que tot té les mides que ha de tenir... i per tant, tot va per el bon camí...

Així doncs, ja tenim sexe, i també ja tenim nom... es dirà:   Marc  Selva  Sánchez

A la meva cuca:

Cuca meva, a partir d'ara hauré de començar a acostumar-me a dir el teu nom... Marc...
Per tant quan t'escrigui directament a tú,  ja no diré més "a la meva cuca" sinò que diré "Per al Marc".

Així doncs:

Per al Marc: 

Marc, carinyo, tu ens aportaràs moltes coses a la familia... la il.lusió d'una nova vida, l'alegría del teu somriure, la tendresa de la teva innocència, l'orgull de veure com creixes...
Pero hi ha una de les coses que tú aportaras que fins ara encara no havíem tingut... i es precisament el que siguis un NEN !! 
El teu tiet Jordi (el meu germà) i la teva tieta Joana, van tenir dues nenes, (la Gemma i la Elisabet). El teu tiet Jose i la teva tieta Luci (la germana de la mama) han tingut una altra nena (la Alba), per tant, tu seràs el primer fill - net - nebot de la familia... Ja se que no té cap importància, perque de fet el que importa és que neixis sà i bo... però no deixa de ser també una alegría el que hi hagi un nen a la familia ¿no? Pensa que el teu avi Paco (el papa de la teva mama) te una ampolla de cava des de fa més de trenta anys esperant a ser oberta (de fet des que va neixer la tieta Lucia)... i com realment siguis nen, PER DEU QUE LA OBRO, encara que no ens la podrem beure... però encara que nomès sigui com a fet simbòlic, la obrirem.
Sobre tot, carinyo meu, creix ben sà i estigues tranquil, perque quan surtis, et trobaràs amb una familia que t'estimarà, t'acompanyarà i et recolçarà tota la vida !!!

Una repassada al primer trimestre de l'any

Ja fa uns quants díes que no escric res, i tinc moltes ganes de fer-ho perque la veritat és que aquest primer trimestre de l'any ha estat molt prolífic en bones notícies, i això s'ha de celebrar com Deu mana...

Per començar, la Montse i en Xavier del blog "el nostre petit somni", ja han pogut anar a coneixer al seu petitó a Yaroslavl. El seu petit somni ja té cara i per tant, ja poden focalitzar els seus esforços i les seves il.lusións cap a una imatge... la del seu fillet estimat. Ara queda la part més dura, que es la espera del judici, i poder anar a buscar-lo definitivament. Molts ànims i molta força per a aquest tram del camí.

Per una altre banda, la Sandra i en Lluis del blog  "camí de cargol", ja tenen el seu bunyolet amb ells. Encara son a Khabarovsk... però ja son una familia complerta. Han estat 18 mesos de camí, i la veritat és que han tingut molta sort d'anar tant ràpid... Sandreta, tots ens alegrem un munt de que ja estigueu amb el vostre fillet estimat a coll. Tal com dius, ja és el vostre fill per sempre !!

També vull recordar m'en de la Eva i en Pep, del blog "De Irkutsk a casa". que també ja tenen la assignació de la seva Svetlana. Suposo que han d'estar molt nerviosos, perque tot just han d'estar a punt de viatjar a coneixer-la. Que us he de dir que vosaltres no sabeu ja... precaució!!! molta precaució!!! però a l'hora, que ningú us baixi d'aquest núvol en el que esteu instal.lats des del 20 de Febrer. I ESCRIVIU JA!!! que fa molt de temps que no sabem res de vosaltres i us trovem a faltar !!

Una altra parella que ja ha donat el pas es la Maro, del blog "Babushka". Chica... No puedo imaginar la ilusión de debeis sentir, despues de haber conocido ya a vuestro hijito de 8 meses ¿no?. Seguro que Sarátov ya nunca será lo mismo para vosotros. Ahora ya estareis vinculados para siempre con esa preciosa ciudad a orillas del Volga... y también con ese país, tan frío, pero a la vez tan maravilloso. La cigueña a vosotros os llegó de Sarátov. Deseamos de corazón que el juicio os vaya muuuuy bién, y que pronto podamos leer que ya lo teneis de nuevo entre vuestros brazos.

D'una altra manera... però buscant el mateix objectiu, es troben Isabel i Chiro, del blog "Formando nuestra familia... 2º paso" Isabel !!! chica... que te has quedado embarazada !!! imagino la ilusión que os hace, porque nosotros también lo estamos !!! aunque en nuestro caso, hemos tenido un camino mucho más largo que vosotros, estoy seguro que la ilusión es la misma para ambos. Ahora, debes cuidarte mucho, mucho para que todo vaya de perlas. Veo que teneis pensado lo mismo que nosotros, de no renunciar a la adopción... así que ánimo, y a por todas !!!

Marina, del blog "el tarro de la paciencia". Chica... a tí qué te puedo decir que no te hayan dicho ya... Sigue armada de paciencia, y ya verás como seguro que pronto te llamarán con una nueva asignación. Ya todos sabeis que yo soy de la opinión de que todo tiene un por qué... todo tiene un motivo, aunque a veces nos parezca muy rebuscado... Para muestra, nuestro botón... 15 años de espera, millones de intentos, pruebas... y de golpe y porrazo, mira... catapúm y embarazo al canto !!! Por eso tan solo os puedo decir que muchos ánimos y p'alante... que ya vereis como todo se volverá de nuevo de color de rosa !!!

Espero no haber-me deixat a ningú, però de totes formes, a la resta, us desitjo molt bones noticies... Adri i Nuri, Meri, Gloria, Cris, Mercedes... en fí, a tota la familia que formem els adoptants, desitjo que els nostres camins, tot i que no podem evitar que siguin llargs, al menys que ens els facin tant planers com sigui possible, perque ja és prou dur caminar quiilòmetres i quiilòmetres, com per que a sobre el camí sigui de pujada i amb moltes pedres... ¿oi?

Nosaltres de moment, no tenim més noticies...Estem començant ja la setmana 15... la Pilar sembla que està bé... la nostra cuca està creixent, sembla que a bon ritme... el triple screening va anar bé i aprofitant que vam anar a parlar amb la ginecòloga, vam fer una "eco ràpida" i vam veure que la criatura estava tan tranquileta... amb el ditet a la boca (quina gràcia... tu !!!).

Hem demanat hora a la ECAI per a explicar la situació i per que ens aconsellin qué fer en aquest cas...

Tercera Ecografía... i ja fa 8 cm !!!

Carai, carai, carai... encara em costa creure el que m'està passant... qui ho diría... Sembla que no pugui ser les voltes que pot donar la vida...
Molt sovint, acostumem a dir "topics" com: "els capricis del destí" o " la vida dona moltes voltes" i possiblement ens hem acostumat a sentir-los tants cops, que ja no som conscients de la certesa i de la dimensió d'aquestes frases...
Quí no coneix algú que els hi ha explicat:
- "Doncs jo conec a una parella que, tants anys després d'intentar tenir una criatura, quan ja estaven en ple procés d'adopció... patapam !! va i es queden embaraçats !!... Es veu que al anar a adoptar, es van tranquilitzar... i mira ara ja tenen el seu nen..."

Quants cops hem sentit, i ens han advertit d'una cosa així, i quants cops hem pensat: " Si home... segur que és això... tenen els nens nomès per treure's la presió  o l'estress d'anar a buscar el nen"


Doncs nosaltres som una prova més de que això passa... tot i que no tinc clar si es per haver-nos tret l'estress, o si és més aviat per algún dels tòpics que us he dit avans. El que sí es cert, és que el divendres passat, vam anar a fer-nos la tercera ecografía i per a que ens donessin els resultats del "triple screening".

Quan vaig entrar a la consulta, he de reconeixer que em tremolaven els genolls... Tinc massa presents els altres embarassos que no van anar be, i tinc molt present el moment inicial, quan es veu la primera imatge en el monitor, i ja t'en adones de que alguna cosa no va bé...perque no l'hi batega el cor... o veus que en compes de creixer ha entrat en recessió.. o simplement veus que ja no hi es. La veritat es que al principi, no volía ni mirar... però ho vaig fer i... ENCARA HI ES !!! uffff quin descans i a l'hora quin "subidón".

Per que us en feu una idea, aquesta va ser la primera imatge que vaig veure:
(no és la nostra Eco... però es molt semblada)

Llavors comences a escoltar el que et diu el metge. En aquest cas, la nostra cuca ja fa 8 cm !! i carai, com es mou !!! es una passada veure com s'estira i com s'arronça !!! s'empenta amb les cametes i mou els braçets cap a la boca. La veritat és que és una passada. La Pilar i jo ens apretàvem mútuament la mà, i tots dos teníem els ulls vermellosos, perque han estat masses decepcions, i això fa que ara ens costi acabar-nos de creure que tot va bé.

Guaita tu si ens va be, que fins i tot els resultats del triple screening ens ha sortit que la probabilitat de tenir un nadó amb síndrome de Down, es molt baix!!! ...tant baix que ens han dit que si no volem, no fa falta que ens fem la amniocentèsi !!!

Familia... doncs això !!! que de moment tot va bé, i que estèm molt i molt contents i il.lusionats de que ... aquest cop,  tot segueixi així de bé. 

Un petó molt fort a tots i a totes !!

Vull que sapigueu que passi el que passi, us seguim llegint i que seguirèm així fins que tothom tingui les seves cuques a casa.

NOTICIÓN !!!!!

Atenta la companyía !!!

Ja fa un temps que us estic dient que tenía una noticia, però que no volía dir res fins tenir-la confirmada.
Doncs bé... sembla que ja està confirmada... i ben confirmada.
A mí encara em costa molt i molt donar aquesta noticia, sense que s'em posi la pell de gallina, ja no sols per mí, sino per a tota la familia que ens ha estat fent costat tot aquest temps...

Ara fa quasi 15 anys que, després d'un día de pensar-ho molt, vaig proposar-l'hi a la Pilar d'anar a buscar ja un fillet. Ja feia un temps que ens habíem casat (més de tres anys) i vam creure que ja era el moment de donar una passa més enllà, passant de la vida en parella, a la vida en familia. Mai m'hagués pensat que aquell dia de Setembre de 1997 començàvem un camí que ens ha dut fins aquí.

Realment ha estat un camí molt llarg, molt dur, amb infinitat de pujades i baixades, com una muntanya russa emocional.
Hem tingut moments per a tot... la il.lusió de l'embaraç,  la decepció i l'amargura de perdre'l, la perplexitat de no aconseguir un altre embaraç...
Hem tingut moments d'abaixar els braços i dir: "ja en tinc prou... si no pot ser, no pot ser...", moments de tornar-ho a intentar... provar altres mètodes (inseminacions, FIV's...), hem aconseguit més embaraços i més pèrdues... ens hem caigut i aixecat tantes vegades...

Doncs bé... després de tot aquest temps, i si tot va bé... (Deu ho vulgui)...

SEREM PARES cap allà l'onze de Setembre!!!.

 La Pilar torna a estar embaraçada !!! I es un embaraç natural !!!

Aquest cop, a diferència de les altres vegades,  està anant bé, i ja estem de 3 mesos...
En la primera eco que vam fer, quan estava de 7 setmanes ja vam aconseguir, per primera vegada, sentir el bateg del seu cor ... i com bategaba !!! amb quina força !!!.
En la segona i, de moment, última eco que hem fet, quan estàvem de deu setmanes, el petitó ja feia 4 cm de llargada !!!
La diferència que hi ha entre aquest embaraç i els altres... i que fà que sigui tant optimista,  és que ja hem superat el nostre "record personal". Mai habíem arrivat fins aquest moment...La veritat és que ha estat molt emocionant poder escoltar el bateg del seu cor, ha estat molt i molt emocionant veure que es mou, veure que ja te braçets, i cametes... Tot això encara no ho habíem viscut.


Sé que la Pilar em matarà per haber-ho dit... però no em puc aguantar més !!

La setmana que vé, tormarèm a anar al ginecòleg per a la tercera eco, i ja estarèm de 13 setmanes, i per tant haurem superat el tant temut primer trimestre. En teoría, ja estarà tot format i "tant sols" haurà de creixer i creixer... i creixer.

No us podeu imaginar com em sento ara mateix... per una banda, estic boig de content !!! em sento com en un núvol....  però per un altre costat, penso en la nostra cuca que està esperant-nos a Chita.
Nosaltres tenim clar que volem continuar el procés... però no sabem com pot afectar l'embaraç. Esperarem a veure com va la tercera eco i si tot va bé, anirem a parlar amb la ECAI a veure que hem de fer.
Espero de tot cor, que no haguem de canviar massa coses del nostre procés... tot i que suposo que ens demanaràn que el deixèm en suspens fins que neixi (Deu ho vulgui) el (o la) nostre petitó (o petitona)...