Diari d'una il.lusió (3)

привет cuca meva !!

Quasi sense donar-nos compte, el mes de gener ja arriva al seu final. Ha estat un mes molt intens... les festes nadalenques, els bons desitjos,  l'esperança de que aquest hagui estat l'últim Nadal sense sentir la rialla del nostre nen o nena, feliç de tenir l'escalfor d'una familia que l'envolta i l'estima.

També ens ha portat la noticia del registre del nostre expedient a la regió. Això és molt important perque ens apropa més a la assignació, que tant i tant hem esperat, que tant i tant hem desitjat... Tot això ja s'ha aconseguit. Tot això ja és camí fet.
A partir d'ara, els aconteixements s'han d'anar precipitant cada cop a més velocitat i hem d'estar molt alerta per no caure en eufòries "gratuïtes" perque quan més altes siguin les expectatives, més forta pot ser la "patacada" i més ràpid es pot caure en la desesperació.
Per aquesta raó estic procurant baixar l'euforia i estic intentant mantenir els peus a terra. Hem de viure el día a día i fixar-nos petits objectius. Com diuen molts entrenadors de futbol, s'ha d'anar partit a partit.

La veritat és que aquesta setmana ha estat de bojos i ara necessito abaixar una mica les "pulsacions", relaxar-me una mica i veure passar els díes tranquilament fins a tenir noves noticies.

Cuca meva. Seguim caminant cap a tú...

Lo prometido es deuda !!

Com diu la frase popular, "lo prometido es deuda"

Tal com us vaig dir, últimament he estat una mica ocupat entre viatges (torno a estar a Madrid...) i fent el regal del 1er cumple de la nostra nebodeta, l'Alba. Per això, us dec encara les fotos dels desitgs que hem rebut i que tant ens han agradat.

Aquí els teniu:

Aquest primer es de Eva i en Pep del blog "De Irkutsk a casa". Es un desitg amb una tela (Eva, carinyo, això de fer manualitats amb l'agulla no es el nostre fort... je,je,je... però el guardarem en el diari igualment). El desitg és molt temptador... tancar els ulls, i quan els obrissim ja estar tots junts. Això sería genial ¿eh?


El segon desitg és de Cris i en Toni del blog "adoptaremos en el Salvador"

Aquest, per a mi, no és un desitg... és una filosofía de vida. Disfrutar de la vida amb les persones que estimes, jugar com una forma d'aprendre i aconseguir ser una persona gran, mantenint sempre un punt de l'infant que eres. Preciós de veritat

El tercer és de Marina i en Paco, del blog "el tarro de la paciencia"

El seu desitg, es una frase mooolt ben trobada d'en Paulo Coelho. Soc de la mateixa opinió i és una bona lliço de vida per la nostra cuca. Fer les coses sempre amb entusiasme, amor i voluntat i anar sempre en busca del que es creu o es desitja.


Montse... també hem rebut la teva, però la foto no s'ha copiat bé en el ordinador... i ara soc a Madrid escrivint aquesta entrada. Et prometo que quan arrivi a casa la torno a copiar i et faig una entrada a tu sola...
La veritat és que es una tarjeta preeeciosa !!!
Moltes gracies a tots i totes per recordar-vos en de nosaltres. Sou una passada !!!

Nosaltres, encara les estem acabant de fer... Us prometo que sortiràn aquest dissabte cap a casa vostra !!

Per cert... se m'oblidaba aqui teniu el regal que hem fet a la nostra neboda preciosa:

TACHAAAAAAAAAN !!!

Hem fet aquest teatre de titelles !!  si... ja se, ja se que encara es molt petita per entendre les titelles... però així els papas es podràn entrenar, podràn crear alguns contes, i després els podràn explicar a l'Alba... i també a la nostra cuca   ¿eh?

Per a la meva cuca:

Tots aquests desitjos son per a tu, cuca meva. Son bons sentiments de persones que, sense coneixer-los personalment, els sentim molt a prop nostre. Son petites lliçons per que els tinguis presents a la teva vida. Per aquesta raó, tots aquests desitjos els guardarem dins el diari que estem fent, i espero que aquest diari el tinguis sempre amb tú

Bona nit coseta preciosa.
.

Ara siiiiiiiiiii !!!!! Assignació a la vista !!!!

Quina al.legría... quina emoció... quants sentiments desbordats... no m'ho podía creure quan aquesta tarda he rebut el correu que fa més de tres mesos que esperavem amb impaciència...

Eren les 15:40... estava treballant (com sempre...) de cop i volta m'apareix "subtilment" per la part baixa de la pantalla el nom de la delegada de la nostra ECAI... he pensat... "Ja està" i ràpidament, avans de que desaparegués de la pantalla, l'he clicat.

Tant sols he llegit:

" vuestro expediente quedó registrado en el Ministerio con fecha 19.12.2011"

Buaaaaahhh !!! quina passada !!! quin bot que he fotut !!! quina pujada que m'ha donat !!!
Evidentment, la primera cosa que he fet ha estat trucar a la Pilar... de fet, m'ha trucat ella, perque també l'ha rebut    " nenaaaa !!! que ja estem registraaaats!!!"  "ja,ja,ja... ji,ji,ji... sniff, sniff"

Ràpidament he enviat un correu d'agraïment per la rapidesa en la resposta i, com sempre, he preguntat alguna coseta més...

"Por vuestra experiencia en la región, ¿cuando creeis que recibiremos la asignación del menor?"

Resposta:

"La previsión es que viajéis en los meses de primavera/verano al primer viaje. Cuando vuestra asignación esté próxima desde la región nos avisarán para que empecéis a preparar los documentos para juicio. En esta región los juicios suelen ser rápidos pues tardan 2-3 meses desde el primer viaje"

Oootro subidón !!! Ara sí que començo a veure la llum al final del túnel... (recordant la entrada que vaig fer parlant de la muntanya russa emocional). Ara sí que em sento "Up & running". Ara sí que em sento mooolt més a prop de la meva preciosa cuca !!!

Previsió de la fulla de ruta ajustada... quadre de registre corregit i redirigit al 19 de desembre... i dins el primer triangle (previsió de primer viatge), marcació al 15 de Maig (aposta personal mooolt agosarada i optimista).

A la meva cuca:
Aaaai cuca meva... ara sí que començo a veure que ets real. Ara sí que començo a dissipar aquesta boira que no em deixa veure la teva carona. els nostres camins s'apropen, el  fil vermell que ens uneix es tensa, la meva mirada ja es fixa cap endavant... cap a l'horitzó...     cap a tú.
 

Extra... Extra !!! Noticies fresques !!!

Per fí hi ha noticies !!! no son bones... però com a minim la cosa comença a despertar-se després del Nadal.

Aquest migdía, he rebut un correu de la Delegada de la nostra ECAI i la veritat és que el cor se m'ha tornat boig !!  quan he començat a llegir, ja m'he anat tranquilitzant...
Ens han dit que ja han començat a rebre noves confirmacions de registres a la Regio de Chita, tot i que, de moment el nostre expedient encara no està confirmat.
Noi !! la veritat és que no son bones noticies... però com he dit avans és millor això, que no rebre absolutament res... Al rebre aquesta noticia, ja m'he animat a preguntar una miqueta... a veure si els hi conseguía treure alguna coseta més, i... Bingo !! els hi he tret una informació que de moment no ens havíen donat mai !!


De moment ja sé que s'han confirmat 5 expedients que anaven avans que nosaltres, i que queden tres expedients per confirmar (entre els que està el nostre). Per tant, tenim un mínim de 5 parelles davant nostre.

La veritat és que no m'entenc massa ni jo mateix... Avuí hauría d'estar trist, perque seguim igual, tot i que la roda ja ha tornat a rodar... però que voleu que us digui... la veritat és que no em sento així. Cada cop que rebo alguna noticia, em sento, no se... com més viu.
La explicació que ens han donat de per què han trigat tant a confirmar dels registres, és perque el Ministeri no volía registrar nous expedients fins no acabar amb els expedients registrats durant l'any passat. Imagino que volíen "fer net" avans de tornar a acceptar registres, el qual em dona esperances de que, potser, ara agafarèm una miqueta més de velocitat... i que els temps d'espera de 6 mesos que es preveuen des del registre fins l'assignació, ara es reduïràn ¿a vosaltres que us sembla?

Ara mateix no m'importa viatjar 2, 3, 4 o vint vegades !!! ara mateix estic centrat en rebre la confirmació d'una santa vegada i començar a esperar la tant ansiada i esperada assignació de la nostra cuca. Ara ja vull apuntar en el meu famós "quadern de bitàcola" una marca més assolida. ¿el recordeu?

Com podeu veure en el quadern, tenia prevista la confirmació del registre per a la primera setmana de febrer... ara falta veure de quant m'equivoco (espero que sigui de poc). El que ja és mooolt més dificil és que el primer viatge sigui a l'Abril  ¿oi? :-(    be... potser amb una miqueta de sort (que ja ens toca) no farà falta moure aquest ventall que preveu el primer viatge entre Abril i Juliol... M'encantaría anar-hi quan encara faci fret, m'encantaría anar una segona vegada quan faci calor i tornar per anar a buscar la nostra cuca avans de que torni a fer massa fred...

Vinga, vinga, vinga !!! avui em sento molt més animat !!

Per cert... He rebut tres preciooosos desitjos i faré una entrada per a ensenyar-vos els. Jo encara he de fer els meus... però entre el viatge a Madrid i el regal que estic fent per a la meva nebodeta Alba que farà un anyet aquest dijous, vaig de bòlid !!!

Ja us ensenyaré el que estic fent quan ho tingui acabat... je, je, je... Alba, carinyo... una miqueta de paciencia ¿eh?

Per a la meva cuca:
Cuca meva, no et pots imaginar l'efecte que produeix en mi,  rebre una noticia... tot i que no sigui la esperada. Em sento viu, em sento optimista, em sento mes a prop teu... Cada cop que parlo amb la Ecai, sento que dono un pas més per a apropar-me a tu, i avui m'han donat aquesta "dosi" d'adrenalina per a poder aguantar uns quants díes més. Espero que les meves previsions s'acompleixin.

M'agrada pensar que tota l'energía que gasto pensant en tú t'arriva d'alguna forma i et reconforta en aquestes nits fredes i solitàries... Un petó molt fort, carinyo meu.

Males noticies per als adoptants a Russia !!!

Nois i noies !!!

Acabo de rebre un comunicat de la meva ECAI que ens diu això:

"Se ha recibido en esta Dirección General escrito procedente del Consulado General de España en Moscú en el cual se informa de la modificación recientemente introducida en la Ley de Enjuiciamiento Civil de la Federación Rusa que entrará en vigor el próximo 1 de enero y por el cual se amplía el plazo del recurso contra las sentencias y autos judiciales en materia civil de los 10 días actuales a 30 días. Es decir las resoluciones judiciales dictadas en primera instancia no serán firmes hasta transcurrido un mes desde que se dictan

Esta modificación afectará a la firmeza de la adopción en los procesos de adopción internacional y, por ende,  a la expedición del pasaporte a favor del adoptado para su salida de Rusia que se producirá 31 días después de que se dicte la sentencia que concede la adopción

                                               Servicio de adopción y Protección”

 

Lamentamos que la modificación de la Ley de Enjuiciamiento rusa haya alargado el plazo para poder recurrir las sentencias, lo que va a significar la práctica necesidad de realizar un tercer viaje para recoger al menor a menos que se desee permanecer en Rusia un mes y medio después de dictada la sentencia.

Como desde las regiones con las que trabajamos no nos acababan de aclarar la aplicación de esta nueva normativa por los Juzgados, hemos esperado a recibir una comunicación oficial del Ministerio para informar a todas las familias que se encuentran en trámite".

No sé si ja heu rebut aquesta noticia... però em sembla que els "Sants Innocents" ja han passat... ¿oi?
Això significa que, segons la regió, hi ha un encariment del "proces" d'uns 2 o 3000 euros si s'ha de fer un tercer viatge... o quedar-te un mes i mig allà... esperant per que ningú vingui a reclamar la patria potestat de la criatura...

NO ANEM BE !!!

 

Diari d'una il.lusió (2)

Per a la meva cuca:

привет cuca meva !!

Aquesta es la primera entrada de l'any, i com no pot ser d'una altra manera, les meves primeres paraules han de ser per a tu. 

Tot just fa quatre dies, hem entrat en l'any que espero sigui l'any de la nostra vida, tant per a tu com per a nosaltres. Ha de ser un any ple d'emocions i de sentiments, moltes vegades contraposats, i no sempre alegres.

Aquest any ens coneixerèm... segur que sí. Aquest any per fí podrem posar cara als nostres somnis, uns somnis que fins ara sempre han estat mol difusos i llunyans, i que aquest any s'han d'aclarir completament, perque aquest any et coneixerèm... segur que sí !!

L'any que tot just ha acabat, ha estat l'any en que la Federació Russa ens ha conegut. Ara ja saben que volem venir a buscar-te, i ens ha dut a focalitzar desde una extensió de més de 17 milions de Km quadrats que té Russia, a una extensió de menys de mig milió que té la regió de Zabaikalie Krai.  Tot això ens ha apropat a tú... pero encara no ens ha permès apropar-nos prou per a poder abraçar-te. Aquest és l'objectiu per a aquest any. Aquest ha de ser el nostre proper pas.

L'any que tot just acaba ha estat un any d'espera... però també ha estat un any en el que he après que no fa falta coneixer a una persona per a poder estimar-la... tant sols és necesari sentir-la amb el cor. aquest any he començat a aprendre a estimar d'una forma diferent.

Jo m'estimo a la teva mama, la Pilar, com mai he estimat a ningú. Deu sap que donaría la meva vida per ella sense dubtar ni un segon !! No em puc imaginar viure la meva vida sense ella.

L'amor que sento per a la meva familia també és un amor incondicional. Es "l'amor natural" o per els llaços de sang, és el sentiment d'agraïment per estar sempre al meu costat i per fer tot el que han fet per mí, i aquest sentiment mai pot canviar, passi el que passi. 

Però aquest any... estic aprenent a estimar d'una manera diferent. Una manera d'estimar igualment intensa, igualment sincera... però que sento d'una forma diferent. És la necessitat de cuidar-te, de protegir-te i de veure com creixes al nostre costat. Es el desitg irrefrenable de fer-te feliç, es el desitg de fer coses noves i diferents amb tú, es anar a la platja i jugar a fer castells de sorra, es anar a la muntanya a ensenyar-te a pujar als arbres, es veure la teva carona de sorpresa i felicitat el día del teu cumple, o el día de Nadal, o el día de Reis... També es el portar-te al cole, estudiar amb tu, ajudar-te en tot el que pugui per a que tinguis un bon futur. En definitiva, volem que la nostra vida giri al voltant d'alguna cosa més que nosaltres mateixos. Volem incorporar-te dins les nostres vides. 

Ës molt dificil explicar-ho i no semblar un figaflor !!! la veritat és que mai m'he considerat una persona "cursi"... però la veritat és que, d'ençà a un temps sento aquesta "cosa" a l'estómac quan penso en tú, i això no pot ser cap altre cosa que amor.

 Jo sento que t'estimo, vida meva... no et conec, però t'estimo.

Espera'ns cuca, i recorda mirar cada día cap a l'oest...

Per cert... avui, -32º  Fooootl'hi fort !!!