Sant Jordi. El dia del llibre i la rosa

Avui es 23 d'Abril, i per tant, es cel.lebra la diada de la rosa i el llibre. El veritable dia dels enamorats a Catalunya. Suposo que tots sabeu quina és la historia de la diada.... ¿oi?

Per si de cas, us explico la versió que jo conec:

Hi ha una llegenda que explica que a l'antíga Capadòcia hi había un drac que s'hi va instal.lar, i que atacava el regne una, i una altra, ... i una altra vegada.

 Els habitants d'aquest regne, cansats de veure com el Drac es menjava els seus ramats i feia malbé les seves collites, van decidir a oferir al Drac dos xais al día per a calmar la seva fam, i així evitar que els ataqués... però a mida que passaven els díes, el bestiar cada cop era més escàs, i llavors els habitants van haber de buscar una altra alternativa... El que s'els va acudir va ser enviar un xai en comptes de dos, i a un dels joves d'entre totes les families del regne mitjançant un sorteig.  En compensació, la família que es veia afectada per haber de donar en sacrifici a un dels seus membres, rebía una gran quantitat de riqueses.

Així va anar passsant un temps, fins que un bon día, el sorteig va decidir que qui s'havía de sacrificar per al bé del regne era la princesa, i per tant era la escollida a ser devorada.

En el camí cap a la cova del Drac, la princesa es va topar amb un cavaller anomenat Jordi, que tot veient-la anar resignada cap al cau, va decidir anar a lluitar. I així va ser, que es va dirigir cap al Drac, tot matant-lo amb la seva espasa.

De la sang que brollava del cos sense vida del Drac, va brotar una rosa vermella que el cavaller va regalar a la princesa rescatada.

El rei, boig d'alegria, va colmar de riqueses al cavaller, però aquest va preferir donar-les a repartir entre tots els habitants del regne. A mès, es va construir una esglesia en nom seu, de la cual brollava una aigua miraculosa que era capaç de curar als malalts.

D'aquí ve la tradició de que el "cavaller" ha de regalar una rosa a la seva "princesa". La tradició de regalar un llibre, es en record de la mort i de l'enterrament respectivament de dos grans de la literatura (Shakespeare i Cervantes).

Així que ja ho sabeu... tots els cavallers a regalar una rosa a la vostra princesa ...i les princeses, a regalar un llibre al vostre cavaller !!

Feliç Sant Jordi !!!

temps d'espera i il.lusió

Quant de temps sense escriure res !!
La veritat es que he estat una mica atrafegat i no he tingut massa temps ni de llegir-vos ni d'escriure... però això ho arreglaré avui mateix !!

En tot aquest temps, a la Pilar l'hi ha crescut una miqueta més la panxeta... i hem fet una altra visita al metge, per a veure a la nostra cuca. I carai com està creixent !! aquesta vegada no ens va volet ensenyar la "coseta" i per això no ens han confirmat encara que sigui un nen amb tota seguretat...

També vam anar a l'ECAI a entregar els papers per a suspendre el nostre procés d'adopció, i vam parlar amb ells per a saber com hem d'actuar un cop hagi nascut el nostre fill.
Ens van comentar que de moment, el nostre proces es queda en suspens fins al naixement de la criatura. Això vol dir que ens "apartem de la cua" momentaneament... fins que neixi en Marc. Un cop hagi nascut, ens hem de posar en contacte amb ells per a confirmar el naixement, i que per tant, ens hem d'esperar un any a poder tornar a reobrir l'expedient, perque el govern rus obliga a que el nen adoptat sigui com a mínim, un any menor al fill biològic.
 Si parlem de dates, i tenint en compte que el naixement està previst per a l'onze de Setembre de 2012, el nostre expedient queda parat fins al Setembre de 2013 ...i com que l'expedient ens caduca el març de 2013, quan tornem a començar, haurem de refer toooota la documentació (certificat d'idoneïtat inclòs). Això si... ens han assegurat que quan recomençem, ens col.loquen al capdavant de la cua d'espera per a la assignació.

Doncs be... que hi farem...
De moment, ens hem de centrar al 100% en aquest embaraç, que la Pilar no tingui cap problema, i que la cuca neixi bé. Un cop neixi en Marc i ens posem les pil.les com a pares primerèncs durant tot un any... llavors també tindrèm més experiencia per a poder fer-nos carrec d'una segona criatura... ¿no?

Per a la meva cuca:

Cuca meva, ara sé que encara no has nascut, i que encara falta temps per que neixis... això també em reconforta, perque ara sé que no pateixes, i sé que quan et vinguem a buscar, seràs moooolt petitó i per tant no ens hauràs d'esperar massa estona !!!

Per al Marc:

Fillet meu... tu menja molt i creix tot el que haguis de creixer. Nosaltres intentarèm disfrutar de l'embaraç, tot i que la veritat és que encara estèm una miqueta "cagats"... però no et preocupis, perque cada cop som més tranquils i comfiats, i quan neixis, ens faràs els pares més feliços del mon