Fent repàs de l'any que acaba

Ara que l'any és a tocar del seu final, ara que l'any 2011 passarà a ser una fulla més dins la historia, arriva el moment de fer una ullada enrera i veure quin es el camí que hem recorregut.

A mí sempre m'ha agradat fer balanç de tot el que m'ha passat... veure on he encertat i sobretot on m'he equivocat. Fer una ullada a totes les coses que m'han succeït, ja siguin bones o dolentes i veure com he afrontat totes aquestes situacions que la vida m'ha portat. Crec que és una bona forma d'aprendre i d'agafar experiencia per a que en els anys propers no cometi els mateixos errors, o per actuar d'una manera diferent.
Està clar que aquest any ha estat dolent per a moltissimes persones a nivell econòmic i social per culpa d'aquesta crisi galopant en la que estem inmersos a nivell de tota Europa. En aquest sentit, nosaltres podem donar gràcies al cel de que no ens ha faltat la feina... ni a nosaltres ni a ningú de la familia... i això és molt important, i ha fet que pugui centrar -me en el que realment ens importa, que no es altra cosa que la arrivada de la nostra cuca a casa.

Així doncs, aquest any 2011, començava amb ànims renovats. Tot just feia un mes que havíem enviat tota la documentació a Russia. encara no coneixíem gaires coses del teu país d'orígen, cuca, però ràpidament ens vam posar a buscar informació. Vam començar a buscar pàgines i pàgines a internet sobre Russia, les seves costums, les diverses regions... fins i tot vam buscar cursos online de rus !!!
Tot pensant que la teva arrivada, o al menys el conèixer-te sería en aquest 2011. És cert que la ECAI ja ens va avisar que de mitjana, el temps que triga tot el procés és de 18 a 24 mesos... "més tirant a 24 que a 18" tal com ens van dir... però sempre penses "bah... segur que ens diuen això per que ens ho prenguem amb calma i perque no els incordiem massa". La veritat, és que jo sí pensava que coneixería la meva cuca aquest any... però no ha estat així.  Recordo que en la celebració de l'any nou, el meu brindis va ser per que en aquest Nadal en el que ens trobem ara mateix, fossim dos més a la familia... i nomès s'ha complert a mitjes... el Gener va neixer la nostra nebodeta preciosa, l'Alba. Aquest naixement ens ha aportat un plus d'alegria i de felicitat que ens ha ajudat molt a soportar la nostra espera.

l'Alba a fet que aquest any sigui una mica més dolç. perque la veritat... el primer semestre de l'any ha estat completament buit de contingut. Ni una trucada... ni una comunicació.... el silenci absolut !!!
Per sort, ens hem anat entretenint, aprenent una mica de Rus, almenys ja se llegir en cirilic (quasi no entenc res... però almenys m'ajusto bastant a la pronunciació original). També hem assistit a diverses xerrades que ha fet la Ecai i diverses associacions. Això ens ha ajudat a entendre millor el procés i a preparar-nos millor per el que ha de venir.
Llavors, tot d'una, al Juliol ens avisen de que el nostre expedient ja ha estat traduït i compulsat, i que estem a la espera de rebre la assignació de la regió on anirem a buscar-te. El problema és que som molt a sobre de les vacances d'agost... i per tant, tot es para una mica. Doncs vinga... una mica més de paciencia, a fer les nostres vacances (aquest any hem anat a Berlín) i a esperar que al Setembre ens diguin on hem d'anar a buscar-te.
Efectivament, al Setembre ens diuen que la regió es Chitá. Apa!!! a recopilar informació de la regió !!! Ara ja podem focalitzar més la mirada a un punt concret del mapa... perque fins llavors, "focalitzar" era certament difícil en un àrea tant gran !!!

En aquest moment és quan, buscant informació de Chitá per internet, descobreixo el blog de Maria "Adopción de hermanos en Rusia" i a partir de llegir-lo, em dona la idea de crear també el meu pròpi blog.
 La veritat és que fer-lo m'ha donat la oportunitat de coneixer-vos a tots vosaltres i descobrir altres experiencies, altres camins, altres il.lusions. Gràcies a tots per els vostres comentaris i per el vostre recolzament. He de reconeixer que ens ha ajudat molt i molt a suportar la espera i també ens ha mostrat altres punts de vista, uns més optimistes, d'altres no tant.... però tots igual d'autèntics, tots igual d'intensos.

I així hem arrivat fins avui... sense més noticies teves, cuca.... però amb l'il.lusió intacta, amb els ànims més enfortits que mai, amb els sentiments a flor de pell i amb unes ganes d'abraçar-te que cada cop son més irrefrenables. Aquest any tornarem a celebrar el Nadal sense tu, cuca... però estigues ben segur@ que ets present ja en tots els nostres cors. Aquest any tornarèm a brindar i el desitg serà ... un altre cop... que el proxim Nadal ja siguem tota la familia complerta.

Txin txin !!

Un desitg per al nostre diari

Aquesta entrada és per a vosaltres, Sandra i Lluis, de "Camí de Cargol" que ens heu fet arrivar aquesta preciosa postal amb un desitg plè de bones vibracions. La veritat es que teniu un do especial per al dibuix.
Ens ha encantat !!!

  Us agraïm molt aquest detall i no dubteu que el posarem en un lloc molt especial  a la habitació de la nostra cuca. Per cert... el nostre desitg l'hem acabat avui. - En realitat, ens ha costat una miqueta... però per fí ho hem acabat - així que espero que no trigui a arrivar a casa vostra... Penseu que està fet amb el cor.

Ara que ens hem animat, si algú més ens vol enviar  un desitg, envieu-nos un correu a la nostra direcció de Gmail (xavier.selva@gmail.com) i us enviarèm la nostra direcció, i si ho voleu, nosaltres també us enviarèm el nostre desitg.

Per a la meva cuca:
Cuqueta meva, ara arriva Nadal, i son unes dates que tenen un sabor i un olor molt especial.
El sabor de la escudella de galets enooormes i de la carn d'olla, el sabor dels torrons, de les neules... També te l'olor de la llenya cremada a la llar de foc, i el sò de les nadales i del "caga tió"...  les rialles de les criatures que obren excitades tots aquells paquets tan ben envolicats amb papers llampants i plens de coloraines. Et prometo que el papa i la mama faràn tot el possible perque aquest sigui l'ùltim nadal que el passis lluny nosaltres... i nosaltres lluny de tu.

Nomès l'hi demano a Deu que aquest sigui l'ultim Nadal sense tenir la nostra cuca - sense les nostres respectives cuques, xics, tresors... - a casa. Sense ells, la celebració ja no pot ser complerta... Ara ja trobem a faltar escoltar les seves rialles, els seus crits i corredisses.

Estimat Ded Moroz i estimada Snegurochka si us plau, el nostre desitg per aquest Nadal és que cuidis molt bé de totes les cuques que estàn esperant trobar-se amb els seus pares. Que els hi donis salut i que ens ajudis a nosaltres, els seus papas, a poder emportar-nos els cap a caseta i que per al pròxim Nadal puguem donar-te les gràcies tots plegats.

Per al Marc: Fill meu, ara ja tens tres setmanes, tens forma de caballet de mar, se t'estan formant les foses nasals i comença a formar-se la boca i les extremitats. medeixes 1,25 mm. Encara no sabem que existeixes... però tu ja estàs treballant de debò !!!
BON NADAL A TOTHOM  !!!

Parlant de les caçons de Nadal

Parlant de cançons de nadal, Aquesta cançó de "Wham", amb un George Michael molt jovenet es la meva preferida. Es va estrenar cap allà l'any 1984 i des de llavors, m'ha acompanyat pràcticament tots els Nadals. A part de la cançó, que tampoc diu res d'especial... sempre m'ha cridat molt l'atenció la història del videoclip.

Es una història que, des que la vaig veure per primera vegada, he desitjat fer algún cop.  La veritat es que quan em vaig proposar que algún día hauría de fer-ho, tenía 16 anyets... i llavors pensava en una celebració molt més semblada a la del videoclip... amb els amiguets i ... sobretot amb les amiguetes... ¿eh?... el que passa es que en aquella època, jo i els meus amics teníem un problema "logistic"...  i es que, ni treballavem - i per tant no hi havía "pasta" - ni els pares ens haguessin deixat anar sols tant lluny ni tant de temps.

Els anys han anat passant... i per unes coses o per d'altres encara no ho he aconseguit... i per tant, encara està a la meva llista de "pendents"...
De totes formes, no perdo l'esperança de poder-ho fer algun dia, tot i que ara m'ho plantejo d'una forma diferent  ¿Mai heu pensat en celebrar les festes de Nadal amb els vostres amics? en un refugi de muntanya... al mig del bosc, amb tot de neu al voltant i poder estar així uns quants dies (diguem que des del 27 de desembre fins després d'any nou) cantant nadales, jugant a mil i un jocs, discutir de qualsevol tema... ja sigui futbol, política (tot menys de feina)... tot prenent una copeta al costat de la llar de foc, i estar-hi fins altes hores de la nit...

Ara que han passat els anys i ja no soc aquell jovenet esbojarrat, ja m'imagino la història d'una manera una mica diferent... el mateix paisatge nevat de muntanya, amb la cabana de fusta i un munt de llenya amuntagada al costat de la porta. El foc de la xemeneia encès, amb aquella escalforeta que desprèn... l'espurneig de la fusta que es crema...  aquella llum que va i ve i que et dona aquella pau d'esperit... i la quitxalla corrent  totalment despreocupats, sortint a fora a jugar amb la neu, fent ninots i guerres de boles...  a mí se m'humitegen els ulls nomès d'imaginar-m'ho.

Per mí, aquesta sería una de les meves definicions del que és la felicitat absoluta.

Nomès espero que un cop tingui a la meva cuca a casa, i ja ens haguem adaptat tots a la nova vida, ens puguem permetre fer-ho, almenys un cop. Sería aconseguir fer realitat un somni que tinc des de fa moooolts anys. Si tot va bé, m'agradaría  plantejar-m'ho per el Nadal de 2013 / 14

¿algú s'hi apunta?

Ara que ve Nadal...

Hola noi@s

Ara que ve Nadal, no vull deixar passar la oportunitat de felicitar-vos a tots un per un, i desitjar-vos el millor per aquest proper 2012 que, ja que a nivell econòmic i politic es presenta un pel "xungo", al menys que a nivell personal sigui molt més clar i "asoleiat" . També aprofito per a desitjar-nos a tots plegats (i en aquest desitg ens icloem) que aquest any sigui un any de moltes bones noticies i que tots puguem trobar les nostres respectives cuques allà on siguin i les puguem portar cap a casa.

Silvia: Hace muy poco que nos conocemos, pero ya sentimos el calor que desprendeis por la ilusión de vuestro viaje a Mali. Os deseamos que el viaje ya sea muy pronto, y que podais conocer a vuestro tesoro -ah! y que todos podamos compartir con vosotros esa alegría.

Ester, de Un bosque de...:  Ester, de tí me ha conmovido tu fuerte deseo de ser madre y el tiempo que llevas deseándolo... te da igual la espera o lo empinada que sea la subida.. No puedo desearte otra cosa que mucha fuerza para que tus deseos se hagan realidad, ya sean biológicos, de adopción nacional, de Vietnam, de China...

Isabel y Chiro: Teniendo en cuenta como están las leyes en Vietnam... no tiene que ser fácil mantenerse ahí, al pié del cañón. Os admiro por ese tesón y la santa paciencia de la que os habeis armado. Para vosotros, mi deseo es que la vida os dé fuerzas suficientes para aguantar y no desfallezcais en vuestra ilusión. Un día se hará realidad

Meri, de camino hacia tí:  Mi querida Meri!!! con lo que hemos aprendido de tí... y con lo que seguro que seguiremos aprendiendo... nuestra profe particular!! mi deseo para tí... sobretodo mucha salud que veo que los crios de tu cole te van a matar !!! ja,ja,ja

Gloria, de Caminamos hacia nuestros hijos: Con el tiempo que llevais ya esperando... más de tres años en el camino de marras... creo que ya os mereceis una asignación como una catedral de grande!!!. A tí te deseo alegría y positivismo, que tal como dices es tu forma de ser habitual. Eso no debes perderlo. Costa de Marfil os va a dar una agradable sorpresa, Seguro!!

Sandra, de Camí de cargol: ai Sandreta... tu ja conèixes al teu xic ¿eh? El meu desitg per tu no pot ser un altre que... EM TOQUIN AQUESTES LLIBRETES TAN XULES !!! no... ara en serio... a vosaltres no us puc desitjar una altra cosa que anar a buscar-lo... La vostra espera és més dura que la dels que encara no coneixem els nostres fills

Eva de Itkursk a casa:  Ai... Eva estimada...  Quant he desitjat la vostra recuperació total d'aquest cop de puny emocional que us han donat!!! Sé que no és facil... però us esteu recuperant poc a poc. El meu desitg per a vosaltres, imagino que no es podrà acomplir totalment... m'agradaría que us assignessin JA el vostre fill i que no hi hagi més entrebancs... i m'encantaría que puguessiu rebre alguna noticia de que en Gerard està bé i de que és feliç. Sobretot desitgo que el destí us torni amb escreix la alegria i la felicitat que des del 4 d'Octubre us ha negat.

Adri y Nuri de Historia de una adopción: Que puedo decir de vosotros... sois un soplo de alegria y aire fresco. Vuestro positivismo nos inunda y nos contagia. Mi deseo no es para vosotros... es para vuestr@ peke, para que os conozca pronto... porque cada día que pasa, se pierde un monton de risas, bromas y juegos. También deseo que ESAS GALLETAS ME TOQUEN A MIIII. ja, ja, ja. Espero que las clases de ruso vayan bien ¿eh?

Mercedes, de Mi camino hacia tí:  Chica... tú, con la "suerte" que tienes cuando te vas de viaje... casi que te deseo que te vayas de nuevo "por ahí" a ver si te vuelven a llamar... ¿no? Bueno... espero que ya tengas todo el papeleo movido.

Gisela, de Centdesitjos: Vosaltres ja ho teniu tot fet... ¿o no? Potser sí que ara tot just heu començat el veritable viatge ¿eh? per tant, el meu desitg per a vosaltres es, tal com diu en Lluis Llach: "un poc de sort i que la vida ens doni un camí ben llarg"

Montse, de El nostre petit somni: Montse, carinyo, el que tú necessites son RESPOSTES i que t'aclareixin ja la vostra situació. Si us quedeu a la regió... perfecte, si no... que sigui per a accelerar les coses. Per vosaltres desitjo rapidesa i decisió. Aquest és el vostre any. El proper Nadal, ja el celebrareu amb el vostre petit somni

Cris, de Adopció a Rússia, Pas a Pas:  Nena... tú, "pas a pas" també ja has acabat amb el procés i també, igual que la Gisela, ja has començat aquesta nova vida. Per tant, per a tú et desitjo el mateix... sort, i un camí llarg  i que et connectis més, per a explicar-nos com et va !!! ¿eh? vinga... que et trobem a faltar...

Fent Camí: Tú també tens ja a la teva Julia a casa ¿eh? espero que sigui bona nena i que es porti moolt bé. El meu desitg, com a totes les que ja teniu la cuca a casa... sort i camí llarg. La sort, per que el vostre fill pugi fort@ i san@, per que vosaltres ho pugueu veure i disfrutar amb salut molts anys!!! també desitgaría que seguissis d'alguna forma connectada amb la teva "altra" familia de quant en quant... i ens diguessis com et va... t'anyorèm molt.

Marina, de El tarro de la paciencia: Que te puedo decir...QUE TERMINES LA COLCHAAAA que ya te falta poco ;-) a tí te deseo lo mismo que deseo a todos. Una pronta asignación de región. Espero que durante este año puedas tener la asignación de región, y con un poco de suerte, puedas conocer a quien seguro será tu más preciado tesoro.

I per a les meves cunyadetes precioses:
Lucy cariño... tu ya nos has dado este año el mejor regalo a toda la familia. La llegada de Alba ha sido como recibir un torbellino de felicidad y alegria. La queremos con locura !!!. Estoy seguro que ella va a ayudar mucho a nuestra cuca para que se adapte con más rapidez.
Anna, la tieta perfecta!!!  ¿que haríamos sin tí? eres la pequeñaja de 32 añitos... y aún recuerdo que lo primero que hice al conocerte fue llevarte al zoo... como pasan los años. Tu te preocupas por todos nosotros... nuestra "enfermera" particular... ¿eh?.

Avuí també et vull escriure a tú, Pilar... la meva vida... la meva raó de ser.
 Nomès tú saps el que he passat i nomès jo sé el que tú has sofert. Son 22 anys que ens coneixem... 17 que som casats, i encara sento aquell formigueig a l'estómac. Encara em paro a mirar-te embadalit perque no em puc creure que siguis al meu costat.
Tu ets la meva llum,  la meva guia, la meva companya fidel.  Ets el millor que m'ha passat a la vida, i tant sols sento no poder ser millor persona del que soc... perque tú et mereixes molt més del que reps. T'estimo vida meva.

Per a tooooooots nosaltres et demano, estimat Ded Moroz, que ens portis la felicitat de la familia unida, l'amor d'un pare i una mare per al seu fill i la escalfor de sentir-nos acompanyats i recolzats per els nostres éssers estimats (pares, germans tiets, amics...).


поздравляю с праздником рождества и с ним годом
Feliç Nadal i pròsper any nou

Diari d'una il.lusió (1)

Per a la meva cuca:

привет cuca meva !!
Tal com et vaig prometre, la primera entrada del blog renovat és per a tú. Aquest és el primer capítol del diari que escriuré per a que un día, quan siguis grandet@, el puguis llegir i sàpigues el que la mama i el papa vam sentir mentre t'esperàvem. He pensat en titular-lo "Diari d'una il.lusió" i així el publicaré, amb el número del capitol entre parèntesi.
Crec que el títol s'escau molt a la sensació general que tenim tots (mama, papa, tiets, avis...), tot i que moltes vegades també el prodía titular "el diari de la impaciència"... però al final, sempre és mes forta la il.lusió que tenim tots de poder tenir-te al nostre costat.

Així doncs, tot va començar un 26 de Gener de 2010, quan la mama i el papa van entregar la sol.licitut al ICAA. Aquell día va ser quan tu vas neixer per a  nosaltres.
Aquell día, es parlava molt del terratremol que va destrossar Haiti quinze díes avans, també de la crisi econòmica que afectava a tot el mon. ah!! i en Guardiola ja guanyava tots els títols possibles amb el Barça !!!
Aquell 26 de Gener vam dipositar totes les nostres il.lusións en anar-te a buscar a Russia (ja ho teníem clar des d'un primer moment) i desde llavors, hem estat donant una bona série de passos per tal d'avançar en aquest llarg i tortuós camí que és la burocràcia per a que legalment puguem ser pares, i per que tú puguis ser el/la nostre fillet@.
Tots aquests petits passos, els hem anat apuntant i, juntament amb el que ens han anat dient des de la ECAI, hem fet també les nostres previsions i ens ha sortit una cosa així...

Aquest és el nostre "cuadern de bitàcola". Es com el dibuix de la nostra lluita diària, el nostre camp de batalla on els cuadrats grocs son les nostres petites victòries... les nostres petites conquestes. Tot el que hi ha a la esquerra de la linia vermella, es el terreny aconseguit, es el camí ja recorregut. Tot el que hi ha a la dreta d'aquesta línia, es el terreny que falta per a aconseguir i els triangles son les nostres previsións de les possibles dates per anar a Chità... les nostres il.lusions dipositades per a poder guanyar la partida burocràtica i tenir-te a casa.
Com pots veure, al papa l'hi agrada veure-ho tot en perspectiva. El papa necessita veure sempre quin camí ja ha fet i quin camí queda per fer - tot i que aquesta part és tant sols una previsió... una il.lusió - per a tenir la falsa sensació de tenir-ho tot sota control. També està sempre mirant quin és el ritme que porta la ECAI en quant a assignacions i judicis, per poder veure si "la cosa" es mou molt o poc, i per suposat també ho té apuntat.

Fer aquestes fulles de ruta, m'ajuden a veure el ritme que porta la ECAI... veig si la roda gira, o per el contrari... si la roda s'encalla. Penso "mira, ja hi ha 131 parelles que ja tenen el seu fillet a casa aquest any"...   " mira, son 131 parelles que ja no son davant nostre... 131 posicions adelantades".
També penso "aquest 2011 porten més assignacions i judicis que l'any passat... sembla que aquest any han anat més ràpid, o han estat més àgils a l'hora de gestionar la paperassa".
Suposo que és una manera d'auto-il.lusionar-te, quan no reps noticies esperaçadores o, simplement, quan no reps noticies. Així doncs, avui som just a sobre la linia vermella... i com pots veure, la única cosa que travessa aquesta línia, es una fletxa que posa "temps d'espera"... i aquesta fletxa desgraciadament és molt llarga, i tot just som a la meitat del recorregut (previst). Espero de tot cor que aqueta previsió sigui pessimista, i que la realitat ens porti a tú mes aviat del que diu el primer triangle


Cuca meva, de moment aquesta és la situació, per tant nomès toca esperar i no impacientar-se massa. Nosaltres hem demanat a  Ded Moroz i la seva neta Snegurochka que et portin com a regal aquest any molta salut, i una promesa d'amor. La de l'amor que et tenim preparat i que et donarem des que ens trobem per primera vegada.

сладкие сны cuca meva.

Actualització (18/4/2012)

Per al Marc:

Marc, fill meu, avui ja tens 4 díes de "vida" dins la panxona de la mama !!! la "fabrica està treballant a tota màquina creant cèl.lules i cèl.lules com un inmens puzzle. en aquest día, les teves cèl.lules ja es començen a diferenciar per a crear l'embrió i la placenta. Encara ets microscòpic...

Nou estil per a acabar l'any

Hola a tothom.

A falta de tenir més noticies, he decidit entretindre'm canviant l'aspecte del blog...

Ara que estem a punt d'entrar a la estació més fosca i freda de l'any, he pensat que estaría bé donar l'hi un toc de color més "primaveral". ¿Que us sembla?

Espero que us agradi més aquest nou estil....

A la meva cuca: ¿que et sembla, rateta? espero que t'agradi més aquest nou estil. Et prometo que la primera entrada que faci, serà del teu diari ¿d'acord?
Per cert, ja estàs a -27 i baixant... que t'abriguin força ¿eh?... Suposo que ara ja no us deixaràn sortir massa fora al carrer, perque si no, agafaríes una galipandria de campionat mundial !!
Bueno, cuca...ja saps que el papa i la mama tenim moltes ganes de venir a veure't, que t'estimem molt molt i molt i que tota la familia està esperant amb moltes ganes la teva arrivada, especialment la teva cosineta, la Alba, que ara té 10 mesets i que de ben segur hi jugaràs un munt. Ja veuràs que bé us ho passareu !!!

Спокойной ночи, дорогая !
  

Actualització (18/4/2012)

Per al Marc: Marc, fill meu, avuí es el dia en que et concevim. Aquesta nit, començaràs a "existir". 
Un òvul es començarà a desdoblar dins la panxona de la mama, i anirà creixent... ara 2 cèl.lules, després 4, després 8... 16... 32... 64. i així anirà creant, cèl.lula a cèl.lula tot el teu ser... les teves mans, els teus peus, el teu nas, la teva boca, els teus ulls... fent una "màquina" perfecte. La mès complexe i perfecte que existeix.
A partir de demà, tot i que nosaltres encara no ho sabrèm, a casa ja serèm 3 !!!

Un diari per a la meva cuca

Hola nois... porto uns dies que no he tingut temps d'escriure res... i la veritat es que ja tenía ganes de dir-vos alguna coseta.

La última vegada que vaig fer una entrada, habiem d'anar a una sessió de preparació psicològica... Doncs hi vam anar, i la veritat es que va estar força bé, tot i que, realment no ens van dir res que no sabessim...
Es va formar una "taula rodona" amb les psicòlogues i totes les parelles que vam assistir, en la que tots vam exposar els dubtes i els temors que tenim quan pensem en la adopció... la primera trobada... que fer un cop el nen arrivi a casa... la educació... com s'integrarà a la familia i al seu nou entorn... com explicar la adopció, etc...
La veritat es que es va formar un grup molt maco. Hi había una parella que marxava al día següent cap a Khabarovsk a conèixer el seu nen (espero que els hi hagi anat molt be). Tots hi vam participar de forma molt activa, i la veritat, es que vam aprofitar molt be la sessío (de fet, es va allargar més d'una hora per sobre del que estaba previst...)

Una de les coses que la psicologa va dir, i que em va agradar molt, va ser el escriure un diari per a que, quan el nen sigui més gran, pugui llegir tot el que vam passar i el que vam sentir en tot aquest procés. Així també podrà veure que, fins i tot avans de conèixer-lo, ja ens l'estimàvem.. i que, potser fins i tot avans de que nasqués, ja el buscàvem.

Fins ara en totes les meves entrades he reservat un últim paràgref que sempre he titulat "Per a la meva cuca", i que ja l'escrivía  amb la intenció que fos una espècie de diari, però a partir d'ara, de quant en quant escriuré una entrada que serà dedicada en exclusiva "per a la meva cuca" i que etiquetaré amb la paraula "diari". Així podrà llegir tots els nostres pensaments, els sentiments, les alegríes, els entrebancs que em hagut de superar per a poder arrivar fins a ell@

Per a la meva cuca: Cuca meva, ja ho veus... a partir d'ara t'explicaré cosetes que el papa i la mama fan mentre esperen i caminen par anar a buscar-te, per que així, quan siguis amb nosaltres i hagis crescut una miqueta, et podrèm ensenyar i et podrem demostrar que, tot i que encara no et coneixèm, ja t'estimem molt... i que tot i que encara no t'hem vist, ja t'imaginem en els nostres pensaments. També podràs anar veient que l'amor que sentim per tú, va creixent a mesura que s'apropa el día de poder anar-te a buscar.
Estic segur que de vegades quan et sentis trist, et llegiràs aquestes entrades i espero que et puguin ajudar a aixecar l'ànim i et pugui valer per a demostrar-te que tota la familia t'estima... i que t'estima des de sempre i que t'estimarà per sempre.

Un altre cop "Up & running"

Tal com he llegit en algún altre blog, sembla mentida els canvis que es produeixen en el nostre ànim, nomès per el simple fet de rebre una noticia, o de vegades tant sols per rebre una simple comunicació.

Tal com us vaig comentar tant sols fa uns díes, encara no habíem rebut cap mena de noticia de quina era la situació del nostre expedient... i la veritat es que seguim exactament igual. ¿que ha canviat llavors, per a titular aquesta entrada com a "up & running"? ¿per què ara estic de més bon humor  i veig les coses d'una altra manera?

Doncs, simplement, per haber rebut un email de la ECAI dient-nos que hem de presentarnos el proper dilluns per a començar les sessions de "preparació psicològica per a la adopció" Per el que ens han comentat, son una serie de 3 sessions de dues hores i que imagino que ens previndrà del que ens podem trobar allà...

Veritablement no en tinc ni idea de que pot anar tot plegat... ¿Potser ens volen preparar psicològicament per a afrontar els informes mèdics, o per a tenir el primer contacte, o per saber que hem de portar en el primer viatge...? Jo què sé !!! però ja em val. Això significa que el camí continua. El camí avança.

Suposo que molts de vosaltres ja haureu passat per aquestes sessions. No sé si son les mateixes sessions les que he llegit en altres blogs i que titulen com a "preparació del viatge". Ja tinc ganes de començar... la veritat es que tinc molta curiositat per saber de què va tot aixo!!

a la meva cuca: Apa... -22 i baixant...  fa mes fret al carrer que al meu congelador !!! això si que s'en diu fer fret de veritat !! brrrrr!! abriga't i no surtis al carrer que agafaràs una galipandria.
Pensa que serà l'ultim hibern que passaràs allà. a partir de l'any que ve, els teus hiberns dificilment baixaran dels 0 graus. yupiii yupiii

Llarga i dificil espera...

Ara ja feia un temps que no escribía res, però es que no hi ha RES per explicar...

La veritat es que tot segueix igual. Els papers ja s'han entregat, ja s'han enviat a Russia, ja s'han traduït i... seguim sense saber res. No sabem si ja ens han registrat a la regió, no sabem quantes parelles tenim davant nostre, no sabem quina previsió hi ha de tenir la assignació, ni de viatjar per primera vegada.

Com bé diu Montse al seu blog "el nostre petit somni", quan vam començar aquest camí sabíem que sería llarg, però no imaginàvem que sería tant dificil. Nosaltres entenem per "dificil" no a la complexitat del procés en general, sino a la dificultat que comporta aguantar aquesta espera... que de vegades es fa exasperant. Suposo que tot te a veure en la posició exacta que et trovis dins la famosa "Muntanya Russa" quan estàs de baixada i cap per avall, es molt dificil poder aguantar-te i no fotre un crit per a que algú et faci cas... com si així es pogués desbloquejar la situació i tot tornés a rodar amb velocitat.

Realment es molt facil per tothom dir-te que et dediquis a fer les teves cosetes de sempre... anar a treballar, fer la feina de casa, anar a comprar... veure els teus amics, la familia, sortir el cap de setmana per a despejar-te... Això que portem fent molts anys i que, quan et pares a pensar et dius: "carai... com ha passat el temps de ràpid".

No, nois, no !!!  això no val en aquesta situació.  En el nostre cas, per a que el temps ens passi depressa, hauríem d'entrar en un  "mode automàtic", com si fossim robots... (casa - retenció a la B-23 - treball tot el día - retenció a la AP7 - casa - sopar - tele / llibre - dormir - casa - retenció a la B-23 - treball................)
El problema es que quan estàs en un proces d'adopció, MAI aconsegueixes entrar en aquest "modo automàtic".  Hi ha masses preguntes, hi ha masses anhels, hi ha masses il.lusions dipositades en una trucada, o en un Email i això fa que sempre estiguis en un constant estat d'ansietat o d'impaciència.

De vegades aconsegueixes "desconnectar" (t'oblides del blog, t'oblides de connectar-te a internet per buscar curiositats de Russia, t'oblides d'estudiar rus...) però aquest temps acostuma a ser d'uns quants díes... potser una setmana, però ràpidament tornes a imaginar, a preguntar-te coses, a impacientar-te.

Bé, en realitat no sé per què escric tot això, perque no crec que això pugui aportar res a ningú. Tant sols descriu un sentiment. Tant sols descriu un lament. Tant sols descriu un estat d'anim.

A la meva cuca: Ai... cuca meva avui ja fa molt de fred!!. Ja esteu veient els termòmetres a 17 sota zero... i això ja comença a ser una temperatura "respectable".  Digues a les teves cuidadores que t'abriguin bé, que no vols constipar-te ni posar-te malaltó/na.

I que no se t'oblidi mirar cada día cap a on es posa el Sol, perque un día veuràs aparèixer dues sil.luetes, que s'acostaràn, i s'acostaràn, i s'acostaràn... i quan siguin davant teu, t'abraçaràn i èt diràn a cau d'orella: "hola cuca meva... per fí ja som aquí". Això es el que somiem cada dia... això es el que ens dona forces...  perque sabem que un día, apareixerem davant teu i et direm exàctament aquestes paraules

"hola cuca meva... per fí ja som aquí".

Nou blog en anglès

Ara si que ja ens hem tornat bojos del tot !!! Hem començat a escriure un nou blog en anglès.

La idea de crear aquest nou blog ens ha vingut per dues raóns:

la primera raó es per intentar practicar i millorar el nostre nivell d'anglès (aquí no s'hi val fer trampa i utilitzar cap traductor online per escriure ¿eh?  )

La segona raó és per a intentar contactar també amb famílies d'Estats Units, per que es el país on més adopcions s'estàn fent. Ens agradaría coneixer com porten aquest procés i interactuar una mica amb ells...

Tot i que de moment, les entrades son semblants a les que hi ha publicades en aquest blog, la intenció es que portin camins paralels i no siguin simples "traduccions" del català a l'anglès.

Si entreu, anireu veient que la redacció de les entrades va cambiant... es normal, perque he demanat a la meva professora d'anglès que s'hi connecti de quan en quan i em vagi donant "pistes" dels meus errors ( If you're reading this... Hello Martaaaa !!! Thank you for your help !!!)

Així doncs, ja ho sabeu, si voleu veure el meu nivell "increïble" d'anglès i riure una mica... el link es el següent:

http://adoptioninrussia.blogspot.com/

Això sí... si us apunteu i feu algún comentari ha de ser en anglès... ¿eh? que si no la meva profe s'enfadarà !!

Saluuut !!

A la meva cuca:   Ja veus, cuca, als papas encara no els han tornat els passaports !! menys mal que no necessitem sortir del país... però bé, espero que els papers ja estiguin viatjant i d'aquí a poc ens donin la notícia de que ja estem registrats. Espero que el pròxim pas sigui rebre la teva fotografía i veure't per primera vegada...

Renovació de papers en marxa !!

Doncs sí... sembla mentida, però ja ha passat un any des que vàrem fer el primer expedient per a enviar a Russia.

Torna a fer-te fotos, torna a buscar certificacions literals de matrimoni, torna a firmar tots els papers de sol.licitut de selecció, questionaris, compromisos de seguiment... entrega-ho tot per anar al notari... signa... apostilla... tradueix... compulsa...

Caraiii, que llarg que es fa tot plegat... ¿oi?

La veritat es que fer tots aquests tràmits em fan estar de més bon humor.  No se... em fa sentir que la cosa es mou... que avançem en el camí d'anar a buscar la nostra cuca.
Ara hem d'esperar al dimecres a signar amb el notari i ràpidament enviar els papers a Moscú a traduïr i que d'allà, vagin cap a Chitá, on encara esperèm que ens confirmin el registre.

Avui hem aprofitat per a fer totes les preguntes que teníem al pap, i ens les han respost... sense donar massa pistes, però sí que ens fan ser una mica més optimistes que fins ara.
De moment ens han dit que no ens fem il.lusions de rebre la assignació aquest any (bé... tampoc falta tant per a cap d'any...¿no?), jo segueixo amb l'esperança de viatjar per primer cop cap a la primavera (diguem que cap al març o l'abril?)

Ja ho veus, cuca... els papas han hagut de tornar a fer les fotos de tota la familia, les fotos nostres, les fotos de casa, les fotos de la teva habitació... Espero que aquestes fotos també serveixin per a que, quan ens "assignin" mutuament, ens puguis anar coneixent... Veuràs als papas, als avis i avies, als tiets i a les tietes, a les teves cosines...  i a la teva cosineta de 8 mesets, amb la que estic segur que jugaràs molt i molt i molt !!!

Ara nomès volem que tots els papers arrivin molt de pressa molt de pressa, i que uns senyors ens diguin que ja podem venir a trovar-nos per primera vegada. Ja et pots imaginar les ganes que la mama i jo tenim de coneixer-te, de veure per primera vegada la teva carona... de poder somniar amb tú cada nit.

Fins aleshores, cuida't molt cuca meva, i sàpigues que la mama i el papa pensen en tú cada dia

No tinc paraules... ¿o potser si?

En una de les primeres entrades d'aquest blog vaig insertar una frase del poeta i dramaturg alemany  Johann Christoph Friedrich Schiller que diu així:

"No es la carn ni la sang,
sino el cor el que ens fa pares i fills"

Ho vaig escriure convençut de que aquesta frase era una veritat absoluta, inqüestionable. ¿Qui pot negar que l'amor d'una persona a una altre es el millor lligam que hi ha per a unir-los i mantenir-los units per sempre?. També hi vaig escriure una altra frase que ve a dir que ser progenitor no significa que siguis pare... ser pare t'ho has de guanyar día a día, a base de protecció, d'amor, de dedicació absoluta...

Estic segur que si preguntessim a tothom que ens trobem al carrer si estan d'acord amb aquestes frases, una amplia majoría hi estaría d'acord. Doncs... si es així, ¿per què la llei no protegeix aquests valors?


Quan et comencen a preparar par a la adopció, una de les primeres coses que et diuen es que tu, com a pare adoptiu, no tens cap dret. Els drets tant sols son dels nens que estàn en disposició de ser adoptats, perque el que es busca per davant de tot es la seva protecció. En això, també tothom hi estarà d'acord ¿no?
I doncs... si en aquestes dues afirmacions hi estem tots d'acord, ¿per què la llei no protegeix aquests valors?

Si el que es busca es protegir les criatures, ¿qui et donarà més proteccio?
¿la persona que et va deixar als tres mesos de neixer i que s'ha oblidat de tú? o potser les persones que et busquen i que et desitgen fins i tot abans de que naixessis i que el que volen per sobre de tot es vetllar per a que a la teva vida hi tinguis l'amor, la estabilitat emocional, la seguretat d'una familia que per sobre de tot t'estimen com ningú més et podría estimar...

Es INJUST que per el fet de ser progenitor et puguis "desfer" d'una criatura, i molts mesos després t'en puguis desdir... com si no hagués passat res... I que a sobre et donin la custòdia!!!
¿i els messos que han passat sense que aquesta pobre criatura hagui sabut res de tú? ¿quina seguretat pot tenir de que no el tornaràs a deixar al carrer? ¿i els sentiments de la familia que et venía a buscar? ¿no es té en compte aquesta BRUTAL agressió a les seves emocions? ¿es que a cas nosaltres no tenim sentiments? ¿es que a cas es creuen que ens podem "oblidar" d'aquestes criatures com si res?

La sensació d'IMPOTENCIA que et queda quan llegeixes que a una parella, després de coneixer al nen que els han assignat... després d'esperar llargs mesos per que acceptin la seva sol.licitut... després de que està tot preparat per anar-lo a buscar i per donar-li tot l'amor que tenen guardat i que els està a punt d'explotar dins el cor, després de tot això...et neguin la custodia perque el "progenitor" ha reclamat el que va abandonar, jo ho sento molt, però em sembla del tot INJUST. Com diuen al "Polònia": "Perdoneu... però algú ho había de dir"

Eva, Pep: us vaig dir que no tenía paraules... però potser sí que les tenía !!!
Però tot això no us ho podía dir en un comentari... Sé que possiblement  no us ajudarà... potser nomès fico més sal a la ferida. Si es així, us demano que em perdoneu !! però es que necessitaba treure'm la RABIA que m'había quedat a dins després de llegir-vos. Una abraçada !!

A la meva cuca: Cuca meva, ara els papas estàn renovant els papers, perque ja fa tot just un any que t'estem buscant... Desitjem de tot cor que sigui la última vegada, i que amb aquests papers nous, ja et poguem coneixer i poguem venir a donar-te els primers petons, dels milions que tenim preparats per a donar-te.

La muntanya russa. Avui toca: baixada i frustració

Sovint es diu que la vida és una muntanya russa emocional. Hi ha moments de pujada, moments de baixada, canvis bruscos de direcció, moments d'eufòria i al.legría desbordada i d'altres de desesperació i de desconsòl.
Es fà més que evident que aquesta mateixa definició de la vida es pot extrapolar a tot procés d'adopció. Aquesta altra Muntanya Russa a la que ens pujem els pares adoptius, la imagino més curta... però més alta i amb més giravolts i tirabuixons. Es un viatge molt intens tant per a les coses bones, com per a les coses dolentes. Som capaços de passar de moments d'euforia quasi desbordada, a moments de profunda tristor... quasi desesperació en questió d'unes hores.

Aquest es el cas que m'ha tocat viure aquests díes.

Tot just fa 2 setmanes, vam rebre la noticia de que estaba previst que el nostre expedient fos registrat a la provincia de Chitá.
Imagineu-vos... pujada cap amunt, al.legria, petons, abraçades... Tot era començar a calcular el mes on podríem rebre la noticia de la assignació del nostre fill (o filla).
"doncs aqui diu que triguen entre 6  i 10 mesos des del registre... llavors, em... em... cap allà el Març-Abril... potser..."
"Aaaah que guaaay !!! cap a setmana santa ?"
"be... encara es molt d'hora per pensar amb això... tranquils"

De cop i volta, en un dels mil cops que he llegit i rellegit la comunicació de la Ecai... m'adono d'un petit detall...
"Esta previsto que vuestro expediente..."   ¿que vol dir aixo de "está previsto"? ¿esta o no esta registrat ja?
I... com es natural...  preguntem.

Pregunta: "Oiga... mire... en su comunicado dice que "está previsto"que seamos registrados en Chitá... pero ¿estamos ya registrados o todavía no?
Resposta: " todavía no tenemos la confirmación. Este es un dato que depende del Ministerio y que puede tardar"
Pregunta: "Ah... vale... pero... esto que dice despues, que las asignaciones suelen tardar de 6 a 10 meses... ¿nosotros ya podemos contar que estamos dentro de este periodo?
Resposta:  No. hasta que no tengamos la confirmación del registro por parte del Ministerio, el tiempo no cuenta
Pregunta: "Entonces... ¿cuanto tiempo calculais que se puede tardar en recibir dicha confirmación?"
Resposta: "Los plazos que nos dan son siempre aproximados... teniendo en cuenta lo que están tardando con los expedientes actualmente"
¿¿¿¿¿¿ ???????
¿$%#!@ !$&*#?/ ...

Total, que hem passat de la pujada més bèstia de l'any, a la baixada més brutal en questió de díes.

 La veritat es que entenc a les Ecai... ha de ser molt dificil poder donar una data aproximada, perque per desgràcia, no tot pot ser cuantificat i mesurat, i que hi ha moltes parts d'aquesta equació que son una incògnita molt variable. A mès, els pares solem entendre aquesta previsió com un punt de referència i que, a mida que s'apropa, la prenem com una data que s'ha de complir amb exactitut quasi matemàtica i a la que ens hi podem agafar per a reclamar-los o exigir-los explicacions.

Però... carai!!!  el fet de saber que portes més d'un any esperant a conèixer el teu fill... El fet de saber que ja PER FÍ pots començar a pensar en la data aproximada en la que ja podràs saber com és, com està... i de cop, perdre aquesta petita espurna que et donava la il.lusió i la força per a continuar... això es molt frustrant!!.
Es comparable a una persona que és tot sola dins un túnel  fosc... fred... que de cop i volta comença a entreveure una petita llum al final, per la qual pot calcular la distancia que l'hi queda per sortir... i de cop i volta, es torna a perdre en la més absoluta foscor. Sense referències, sense direcció.

Per a la meva cuca: avui el papa i la mama no et veiem... et busquem i et busquem... però no et trovem. Avui el papa i la mama estàn tristos... però tú no et preocupis, perquè al final ens en sortirèm, i quan et tinguem als braços i siguis a casa, ja no et deixarèm mai més

Què sentim i com actuem els adoptats

Adjunto una sèrie de videos d'una xerrada-col.loqui  amb el tema "como sentimos y como actuamos los adoptados". Els ponents son de la associació "La voz de los adoptados".

Personalment m'ha semblat molt interessant perque jo voldré veure la vida des dels ulls del meu fill.  Intentar saber comprendre les raons del seu comportament i pal.liar en tot el que em sigui possible, els dubtes i les potencials frustracions que pugui tenir, per el simple fet de ser adoptat i, sobretot, ajudar-lo a trobar les èines necessaries per a poder potenciar la seva autoestima.

Que sentimos y como actuamos los adoptados 1/8

Que sentimos y como actuamos los adoptados 2/8

Que sentimos y como actuamos los adoptados 3/8

Que sentimos y como actuamos los adoptados 4/8

Que sentimos y como actuamos los adoptados 5/8

Que sentimos y como actuamos los adoptados 6/8

Que sentimos y como actuamos los adoptados 7/8

Que sentimos y como actuamos los adoptados 8/8

 Espero que pugui ser d'utilitat.

A la meva cuca:   Un dia més... un día menys !!!

La frase del dia:
"Qui acumula molts records feliços
a la seva infància, està salvat per sempre."
 F.Dostoyevski.

Anirèm a buscar-te a Chitá

Tot just aquest Setembre,  hem rebut el següent missatge:
"Me complace informaros que está previsto que vuestro expediente sea registrado en el término provincial de CHITA. Esta región está funcionando con normalidad y es una de las regiones de donde vienen más niños a través de nuestra ECAI. Los plazos que nos estamos encontrando para recibir la asignación son de 6 a 10 meses desde que se produce el registro y de 2 a 3 meses para tener el juicio una vez se ha conocido al menor asignado. "

 Ja et pots imaginar la reacció... abraçades, petons amb la mama, i amb els avis, i els tiets... Ara tot es buscar informació sobre aquesta provincia, marcar la seva ubicació al Goggle Earth... La mama ja té en el seu mòbil el temps que fa allà  (de moment no fa massa fret... a una màxima de 14 i una mínima de 3... a mès, avui farà solet). Ara no hi ha dia que no mirem el temps que hi fa...

Jo he estat informant-me de la zona, Chitá es una regió que fa frontera amb Mongolia i amb la China, es a 7800 kilòmetres de Barcelona i la seva capital (que es diu igual) té 320.000 habitants.
Es a uns 300 kilòmetres a L'Est del Llac Baikal, que és el llac més gran de tota Asia fa 636 km de llarg (sería com anar de Barcelona a Madrid en vaixell !! ¿t'imagines?). En aquest llac hi ha el 20% de l'aigua dolça de tota la Terra !! i es l'aigua de més qualitat del mon.

Sé que serà dur haber d'esperar com a minim 6 mesos més per a coneixer-te, pero aprofitaré per a estudiar rus (de moment ja sé llegir en ciril.lic i sé dir alguna coseta...). També aprofitaré per a estudiar molt i molt per a saber com cuidar-te molt bé... perque estimar-te vida meva, tot i no haber-te vist, sento dins meu que ja t'estimo !!!

No estiguis trista, cuca meva, que el papa i la mama ja no trigaràn a venir a buscar-te.
Des d'aquí t'envío tot l'amor i tota la força per que t'acompanyi i et reconforti fins la nostra trobada.

Frases del día:

"Tres segons són suficients a un home per a ser progenitor.
Ser pare és una cosa molt diferent.
En rigor només hi ha pares adoptius.
Tot pare veritable ha d'adoptar al seu fill."
F. Dolto.

"No es la carn ni la sang,
sino el cor el que ens fa pares i fills"
J. Schiller.

Jornada d'Adopció Internacional (Fundació Teknon)

Adjunto el link on trobareu tots els videos de la Jornada d'Adopció Internacional, organitzada per la Fundació Teknon amb la col.laboració de la Associación de Familias Adoptantes en Rusia, que es va realitzar el passat mes de maig a la Clinica Teknon

http://www.vimeo.com/23164824

Va ser una jornada molt interessant en la que es van tractar tots els temes que més ens interessen i ens preocupen als pares que estem inmersos en aquesta aventura de la adopció.

Us faig un petit resum dels temes que es van tractar:

• ASPECTOS GENERALES Y LEGALES DE LA ADOPCIÓN
• Los actores en el proceso de adopción internacional
• Los nuevos modelos de familia. La adopción monoparental
• La identificación del niño adoptado
• ASPECTOS MÉDICOS DE LA ADOPCIÓN
• La visita médica pre-adoptiva:
• El control pediátrico post-adopción
• Problemas neurológicos
• Problemas cardíacos
• Problemas de crecimiento
• ASPECTOS SOCIALES Y EDUCATIVOS DE LA ADOPCIÓN
• Adaptación de los padres a la nueva situación familiar
• Inserción del niño adoptado en el entorno escolar
• El lenguaje en el niño adoptado
• ASPECTOS PSICOLÓGICOS DE LA ADOPCIÓN
• Etapas del desarrollo infantil
• Trastornos de atención en el niño adoptado
• La atención precoz

 Tots aquests punts es poden veure en una serie de 31 vídeos que tenen una duració aproximada de 15 a 40 minuts cadascún.

La frase del dia:

Qui pot veure a través dels ulls d'un nen,
té el paradís a les seves mans i
l'amor al seu cor
S. Gasparini

història del nostre procés d'adopció

La història del nostre procés comença un 26 de gener de 2010, quan vam presentar els papers a la Generalitat per a la adopció d'un nen (o nena) a Russia. Estàvem decidits a adoptar una criatura de 0 a 3 anys !!

Un cop entregats i segellats els papers, no van trigar massa en cridar-nos per a fer el curs de preparació, dos díes força intensos en els que reps un munt d'informació. La veritat és que en aquest moment prens consciència de que això ja va de debò..

Cap a mitjans del mes de març, començàvem el procés per a aconseguir rebre el desitjat certificat d'idoneitat, el qual  ens acredita àptes per a ser pares adoptius. Les reunions, xerrades amb els psicolegs i amb la assistenta social van durar dos mesos llargs i un cop enviada la documentació i la recomanació dels psicolegs a l'Institut Català de l'Adopció, vam rebre la gran noticia i el certificat a finals del mes de Juliol de 2010.

PER FI PODEM COMENÇAR !!

Han passat 7 mesos, però per fí comença el nostre viatge per a poder anar a buscar-te... pero, ja se sap... Agost no es un bon mes per a tirar endavant masses coses, així que ens toca esperar una mica.
El mes d'agost va ser llarg... tot i que les vacances ajuden a passar el temps una mica millor... no vam parar de pensar en tú ¿ja hauràs nascut? ¿com seràs?¿estaràs bé?. 
Tot just começar el  Setembre, ens vam presentar a la ECAI per firmar els papers del contracte. Nosaltres vam firmar amb la ECAI "Creixer Junts", i vam conençar tota la paperassa per a poder entregar l'expedient el més aviat possible. Un cop entregat tot, tornem a esperar.

El Novembre ens van avisar que l'expedient ja s'havía enviat a Russia i que el següent pas sería traduïr, compulsar i rebre la assignació de la regió. Aquest ha estat un moment mooolt llarg on hem estat esperant i esperant el moment de la noticia. Hem intentat passar el temps com sempre... fent la nostra vida, anant a treballar... fent les mateixes coses de sempre. Hem intentat mantenir-nos informats de tot el que pertany al mon de la adopció, anant a xerrades i conferències  ("l'adopció i l'ensenyament",  "La integració escolar dels nostres fills", "Aspectes generals i legals de la adopció"... etc), tot per a poder cuidar-te el millor possible i ser els millors pares del mon per a tú !!

Entre trucada i trucada a la ECAI per saber en quin estat es trova el nostre expedient, van  passant les setmanes... i els mesos. (El procés per adoptar una criatura de 0 a 3 anys es el més llarg de tots, perque estadísticament, la majoría d'expedients volen aquesta franja d'edat). Finalment, el Juliol de 2011 rebem l'avis de que el nostre expedient està traduït i compulsat i que en un parell de mesos, rebríem la assignació de la regió. Per fí  rebem una bona noticia !!  per fí sabrem on hem d'anar a buscar-te !!