dimecres, 11 d’abril del 2012

temps d'espera i il.lusió

Quant de temps sense escriure res !!
La veritat es que he estat una mica atrafegat i no he tingut massa temps ni de llegir-vos ni d'escriure... però això ho arreglaré avui mateix !!

En tot aquest temps, a la Pilar l'hi ha crescut una miqueta més la panxeta... i hem fet una altra visita al metge, per a veure a la nostra cuca. I carai com està creixent !! aquesta vegada no ens va volet ensenyar la "coseta" i per això no ens han confirmat encara que sigui un nen amb tota seguretat...

També vam anar a l'ECAI a entregar els papers per a suspendre el nostre procés d'adopció, i vam parlar amb ells per a saber com hem d'actuar un cop hagi nascut el nostre fill.
Ens van comentar que de moment, el nostre proces es queda en suspens fins al naixement de la criatura. Això vol dir que ens "apartem de la cua" momentaneament... fins que neixi en Marc. Un cop hagi nascut, ens hem de posar en contacte amb ells per a confirmar el naixement, i que per tant, ens hem d'esperar un any a poder tornar a reobrir l'expedient, perque el govern rus obliga a que el nen adoptat sigui com a mínim, un any menor al fill biològic.
 Si parlem de dates, i tenint en compte que el naixement està previst per a l'onze de Setembre de 2012, el nostre expedient queda parat fins al Setembre de 2013 ...i com que l'expedient ens caduca el març de 2013, quan tornem a començar, haurem de refer toooota la documentació (certificat d'idoneïtat inclòs). Això si... ens han assegurat que quan recomençem, ens col.loquen al capdavant de la cua d'espera per a la assignació.

Doncs be... que hi farem...
De moment, ens hem de centrar al 100% en aquest embaraç, que la Pilar no tingui cap problema, i que la cuca neixi bé. Un cop neixi en Marc i ens posem les pil.les com a pares primerèncs durant tot un any... llavors també tindrèm més experiencia per a poder fer-nos carrec d'una segona criatura... ¿no?

Per a la meva cuca:

Cuca meva, ara sé que encara no has nascut, i que encara falta temps per que neixis... això també em reconforta, perque ara sé que no pateixes, i sé que quan et vinguem a buscar, seràs moooolt petitó i per tant no ens hauràs d'esperar massa estona !!!

Per al Marc:

Fillet meu... tu menja molt i creix tot el que haguis de creixer. Nosaltres intentarèm disfrutar de l'embaraç, tot i que la veritat és que encara estèm una miqueta "cagats"... però no et preocupis, perque cada cop som més tranquils i comfiats, i quan neixis, ens faràs els pares més feliços del mon

3 comentaris:

  1. Clar que sí, pasa a pas.
    Ara el que cal es cuidar-se molt, i disfrutar d'aquesta m/paternitat per a agafar la següent amb força.
    Un abraç.

    ResponElimina
  2. Hola nois! Me n'alegro un munt que tot vagi endavant després de tot el que heu passat i que la panxona de la Pilar vagi creixent. Us mereixeu lo millor! Una abraçada moooolt gran, wapos!

    ResponElimina
  3. Familia!!! Ens alegrem de que tot vagi tant i tant bé!!! Ara cuida molt a la Pilar. Molts petons!!!

    ResponElimina