Abans de res, perdoneu que trigui tant a donar senyals de vida... Ultimament no tinc massa temps per a poder asseure'm davant de l'ordinador i posar-me a escriure.
Tampoc us estic deixant tants comentaris com avans, però us vaig llegint periodicament.
Ja hem donat la benvinguda a l'alegre mes de Juny. Aquest es un mes que des de sempre m'ha agradat molt:
La veritat es que cada vegada que veig a una parella amb el seu nen (o nens) penso en tots vosaltres (i, per suposat, també en nosaltres mateixos) i us imagino fent el mateix amb els vostres fillets i filletes. Es molt reconfortant saber que en poc temps, tots estarem en aquesta mateixa situació. Sé que moltes vegades no serà fàcil, i que no tot serà un camí de roses... però no puc deixar de pensar que per sobre de tot és el que tots nosaltres volem i que per això hem començat a recorrer aquest llarg i de vegades tortuós camí.
Nosaltres ara començem la setmana 27... ja es la última setmana del sisè mes... i cada cop veig més a la vora el neixement del meu fill (...el meu fill !! que bé que sona... EL MEU FILL !! )
La Pilar cada cop té més panxona i també cada cop està menys àgil, per tant, cada cop he d'estar més a la guaït de recollir les coses de terra... de cordar-li les sabates (per que ja no s'arriva als peus... ja, ja, ja)
Ens hem comprat un llibre d'aquests que et donen tota la informació de l'embaraç setmana per setmana, i la veritat és que ens ajuda a ser més conscients de com està creixent el nen i de què podem esperar (de fet, així es diu el llibre: "que esperar quan estàs esperant")
Per això, ja sabem que fas uns 37 centímetres del cap als peus i que ja peses més d'un quilet !! També sabem que ja obres el ullets, que ja ens escoltes, i que ja et podem posar música per a que et relaxis... per això et posem els cascos amb les 4 estacions de Vivaldi cada nit, perque quan neixis, coneguis la mel.lodía, i t'ajudi a relaxar-te o a dormir.
També sabem que ara et passes la major part del día dormint, i per això quan estàs despert, tens més energía i dones unes patadetes que deu n'hi do...
Ja hem demanat fer-nos la ecografía d'alta definició... la que diuen "4d", per a poder veure ja la seva carona amb més detall. Si tot va bé, ens la farem la setmana que ve.
Per al Marc:
Cada cop que veig a una d'aquestes parelles, em sento reconfortat perque ara sé que un día no molt llunyà, jo faré el mateix amb tú, i això em dona mooolta pau interior. Possiblement no seré el millor pare del mon... (de ben segur que ho intentaré), però tinc molt clar que la meva familia passarà per davant de tot i que vull passar tant temps com pugui amb el meu fill, tot i que sé que de vegades no ho aconseguiré perque la feina també es important (sobretot en els temps que corren...).
Per això, penso dedicar totes les forces que em quedin per a donar-te tota la felicitat que puguis absorbir.
Tampoc us estic deixant tants comentaris com avans, però us vaig llegint periodicament.
Ja hem donat la benvinguda a l'alegre mes de Juny. Aquest es un mes que des de sempre m'ha agradat molt:
Els díes ja s'allarguen molt, Es el mes en que comença l'estiu... Ja comença a fer calor de veritat i per tant, ja s'ha acabat anar amb màniga llarga i jaqueta... També es el mes en que s'acaba el cole...
Veus que la gent ja té un altre posat... com més al.legre. Dona gust sortir al carrer a passejar quan tornes del treball perque encara hi ha molta llum, i la temperatura es molt agradable. Com que la Pilar ha de caminar cada día almenys mitja hora - (es el que ens han aconsellat els metges) - en aquestes dates s'ens fa molt agradable sortir a passejar per els parcs cap allà a les 8 de la tarda i veure com hi ha molts papas i mamas amb els seus nens que estàn jugant a pilota o amb la bicicleta, o simplement estàn passejant tots junts agafats de la ma.
Nosaltres ara començem la setmana 27... ja es la última setmana del sisè mes... i cada cop veig més a la vora el neixement del meu fill (...el meu fill !! que bé que sona... EL MEU FILL !! )
La Pilar cada cop té més panxona i també cada cop està menys àgil, per tant, cada cop he d'estar més a la guaït de recollir les coses de terra... de cordar-li les sabates (per que ja no s'arriva als peus... ja, ja, ja)
Ens hem comprat un llibre d'aquests que et donen tota la informació de l'embaraç setmana per setmana, i la veritat és que ens ajuda a ser més conscients de com està creixent el nen i de què podem esperar (de fet, així es diu el llibre: "que esperar quan estàs esperant")
Per això, ja sabem que fas uns 37 centímetres del cap als peus i que ja peses més d'un quilet !! També sabem que ja obres el ullets, que ja ens escoltes, i que ja et podem posar música per a que et relaxis... per això et posem els cascos amb les 4 estacions de Vivaldi cada nit, perque quan neixis, coneguis la mel.lodía, i t'ajudi a relaxar-te o a dormir.
També sabem que ara et passes la major part del día dormint, i per això quan estàs despert, tens més energía i dones unes patadetes que deu n'hi do...
Ja hem demanat fer-nos la ecografía d'alta definició... la que diuen "4d", per a poder veure ja la seva carona amb més detall. Si tot va bé, ens la farem la setmana que ve.
Per al Marc:
Cada cop que veig a una d'aquestes parelles, em sento reconfortat perque ara sé que un día no molt llunyà, jo faré el mateix amb tú, i això em dona mooolta pau interior. Possiblement no seré el millor pare del mon... (de ben segur que ho intentaré), però tinc molt clar que la meva familia passarà per davant de tot i que vull passar tant temps com pugui amb el meu fill, tot i que sé que de vegades no ho aconseguiré perque la feina també es important (sobretot en els temps que corren...).
Hem passat molt temps intentant-ho... hem lluitat molt i també hem plorat molt fins aconseguir tenir-te per ara no disfrutar de tú... i que tú no puguis disfrutar tenint-me al teu costat. T'estimo més que cap altra cosa d'aquest mon, i per tú sería capaç de fer qualsevol bojería. Ja no puc concebre la meva vida sense tú... ja no em puc imaginar aquest mon sense tú.
Per això, penso dedicar totes les forces que em quedin per a donar-te tota la felicitat que puguis absorbir.
Ei !!! això no vol dir que et deixem fer el que et doni la gana... ¿eh?
Per ara, no et preocupis de res mès que de creixer i creixer... i posa't ben de cara quan et fem la 4d, ¿eh?
Un petó molt fort del papa, carinyet.
Que bonito, disfrutar de la experiencia y además con tantas ganas, os habíais preparado para una adopción y la gestación por sorpresa debe ser algo para disfrutar segundo a segundo. Muchas Felicidades.
ResponEliminaGracias Mercedes. En realidad, despues de 17 años ya habíamos perdido la esperanza... pero está claro que la esperanza es lo último que se debe perder. Para muestra, un botón. ;)
ResponEliminaUn besazo.