Començo una nova entrada, pero sense tenir res a dir... la veritat és que no hi ha cap noticia encara sobre res que ens afecti a nosaltres, però com les coses s'estàn movent a ritme frenètic per a uns quants de vosaltres, no volía deixar passar la ocasió de fer una entrada dedicada més a vosaltres que no pas a mi mateix o al nostre "camí".
He de dir que cada vegada em sento més content d'haber pres la decisió de fer aquest blog. Des que vaig començar a fer la primera entrada, m'he sentit més alliberat... més descansat. Suposo que el fet de compartir la nostra experiencia amb altres persones, ha fet que aquest sentiment que tens molt a dins teu, pugui sortir cap a fora sense complexes, sense pors. Per una altra banda, el fet de saber que vosaltres llegiu i capteu aquests sentiments i que en moltes ocasions els compartiu, ens fa sentir més acompanyats, i això ha fet que s'ens crei un vincle de complicitat entre nosaltres i tots vosaltres, que va més enllà del que sería la amistat.
Es el sentiment de tenir com una altra familia... no sanguínea ni parental, pero sí una familia que està unida per uns mateixos objectius, per una mateixa finalitat, que es la de SER PARES, i això fa que cada cop que llegim les noticies que aneu escrivint, ens canvíi la nostra forma d'afrontar el día.
Quan les noticies son bones, o molt bones, el sentiment d'al.legría que tinc és molt reconfortant i fa que afronti el día d'una altra manera. Es curiós com una noticia que no té cap afectació en el teu "entorn directe" pot fer que et canvíi la percepció de les coses o inclos, el teu estat d'ànim. En aquests moments, sento que tot és mes a prop, sento que ens en sortirem, que nosaltres també passarem per aquests moments... i això em crea una gran pau interior i a l'hora molta impaciencia... Es una sensació semblada a quan tinc una sorpresa preparada i encara no la puc donar... i estic impacient per donar-la i veure la cara de sorpresa i felicitat que posa la gent.
Per una altra banda, quan les noticies no son tant bones, també em sento en certa manera, trist, tot i que el que vols és donar el màxim de força moral a la persona que ho està passant malament. Per desgracia d'aquests moments també en hi ha... i també els hem d'afrontar, però quan estàs vinculat amb altres persones que estan passant per el mateix que tú, crec que aquests moments tristos passen més fàcilment... perque et sents, primer comprès, i després recolçat.
Així doncs... tot aquest "rotllo" es tant sols per a donar-vos les gràcies per ser al nostre costat, i per a reiterar-vos la nostra estimació i el nostre recolçament incondicional.
Sandra i Lluis (Camí de cargol) Moltíiiiiiiissimes felicitats per aquest judici positiu. No et pots imaginar l'alegria que ens heu donat amb aquesta noticia. Ha estat una verdadera bomba !! M'he emocionat nomès de pensar com haureu viscut aquest moment... i m'ha fet imaginar com el viuré jo mateix...
Montse i Xavier (el nostre petit somni) Montse, carinyo... tants mesos esperant, tants dubtes, tantes nits que, de ben segur haureu passat en blanc pensant "¿que està passant?". Llegir la vostra noticia em va crear un nus a l'estomac. Saber que ja el coneixeu i que ara ja podeu posar cara al vostre "petit somni"... ha estat al.lucinant. Ara sí, vosaltres ja podeu anar descomptant els díes per anar a abraçar-lo. Desitgo que en aquesta primera abraçada, aclapareu d'amor aquest petit infant de 9 mesos, i que fa 9 mesos esteu esperant d'abraçar
Vull fer un comentàri adicional per a vosaltres, Eva i Pep (de Itkursk a casa): Eva, a tú especialment és a qui més estic esperant per que ens donis la noticia de la nova assignació, i ja no la assignació, sino també del viatje, del judici i de la SENTENCIA POSITIVA !!! Tothom ens mereixem tenir ja els nostres petitons a casa, però el que vosaltres heu demostrat, no tant sols és per a que us donessin JA el vostre petitó, sino que és per a que us facin un monument. En aquest monument apareixeríes tu, Eva, de peu abraçant el teu petitó i en Pep abraçant-vos a tots dos. Jo el titularía "Monument a la perseverança, a la lluita i a l'amor"
A tota la resta: Per a tots vosaltres, tant els que ja teniu les vostres cuques a casa, com els que encara esteu en el camí de l'espera, tots heu demostrat ja sobradament que esteu preparats per a ser els millors pares del mon !! Els vostres fills us faràn els pares més feliços... però també vosaltres els fareu a ells els fills més estimats del mon !! Molts ànims a tots i molta força.
Per a la meva cuca: cuca meva... encara no tenim noticies, però espero que d'aquí a molt poquet, pugui donar-te una sorpresa... Fins llavors, tant sols et puc dir que seguim lluitant per tú, i que mai deixarem de lluitar per a poder-te portar a casa el més aviat possible. Tingues paciencia, cuca, perque nosaltres també serèm els millors pares del mon per tú, de la mateixa forma que tú ens ompliràs d'alegria les nostres vides.
Això sí que t'ho puc assegurar !!
Es el sentiment de tenir com una altra familia... no sanguínea ni parental, pero sí una familia que està unida per uns mateixos objectius, per una mateixa finalitat, que es la de SER PARES, i això fa que cada cop que llegim les noticies que aneu escrivint, ens canvíi la nostra forma d'afrontar el día.
Quan les noticies son bones, o molt bones, el sentiment d'al.legría que tinc és molt reconfortant i fa que afronti el día d'una altra manera. Es curiós com una noticia que no té cap afectació en el teu "entorn directe" pot fer que et canvíi la percepció de les coses o inclos, el teu estat d'ànim. En aquests moments, sento que tot és mes a prop, sento que ens en sortirem, que nosaltres també passarem per aquests moments... i això em crea una gran pau interior i a l'hora molta impaciencia... Es una sensació semblada a quan tinc una sorpresa preparada i encara no la puc donar... i estic impacient per donar-la i veure la cara de sorpresa i felicitat que posa la gent.
Per una altra banda, quan les noticies no son tant bones, també em sento en certa manera, trist, tot i que el que vols és donar el màxim de força moral a la persona que ho està passant malament. Per desgracia d'aquests moments també en hi ha... i també els hem d'afrontar, però quan estàs vinculat amb altres persones que estan passant per el mateix que tú, crec que aquests moments tristos passen més fàcilment... perque et sents, primer comprès, i després recolçat.Així doncs... tot aquest "rotllo" es tant sols per a donar-vos les gràcies per ser al nostre costat, i per a reiterar-vos la nostra estimació i el nostre recolçament incondicional.
Sandra i Lluis (Camí de cargol) Moltíiiiiiiissimes felicitats per aquest judici positiu. No et pots imaginar l'alegria que ens heu donat amb aquesta noticia. Ha estat una verdadera bomba !! M'he emocionat nomès de pensar com haureu viscut aquest moment... i m'ha fet imaginar com el viuré jo mateix...
Montse i Xavier (el nostre petit somni) Montse, carinyo... tants mesos esperant, tants dubtes, tantes nits que, de ben segur haureu passat en blanc pensant "¿que està passant?". Llegir la vostra noticia em va crear un nus a l'estomac. Saber que ja el coneixeu i que ara ja podeu posar cara al vostre "petit somni"... ha estat al.lucinant. Ara sí, vosaltres ja podeu anar descomptant els díes per anar a abraçar-lo. Desitgo que en aquesta primera abraçada, aclapareu d'amor aquest petit infant de 9 mesos, i que fa 9 mesos esteu esperant d'abraçar
Vull fer un comentàri adicional per a vosaltres, Eva i Pep (de Itkursk a casa): Eva, a tú especialment és a qui més estic esperant per que ens donis la noticia de la nova assignació, i ja no la assignació, sino també del viatje, del judici i de la SENTENCIA POSITIVA !!! Tothom ens mereixem tenir ja els nostres petitons a casa, però el que vosaltres heu demostrat, no tant sols és per a que us donessin JA el vostre petitó, sino que és per a que us facin un monument. En aquest monument apareixeríes tu, Eva, de peu abraçant el teu petitó i en Pep abraçant-vos a tots dos. Jo el titularía "Monument a la perseverança, a la lluita i a l'amor"
Això sí que t'ho puc assegurar !!
