El mes de l'esperança i les bones noticies

Un mes acaba, i un nou mes comença. Febrer es el mes del fred, també es el més curt de tot l'any tot i que aquest any tindrà un día més...
Aquest mes de Febrer, que tant fred ha començat, ha "enfarinat" de neu tota Europa. Aquest mes de Febrer tant blanc sembla que ens ha volgut transportar, d'alguna forma, a l'orígen dels nostres petits. Sembla que ens ha volgut "apropar" a la vida quotidiana que els nostres petits viuen... Es com si ens deixés percebre les sensacions que els nostres infants tenen. Es com entreobrir una porta per la qual podem veure la Russia dels nostres fills, tant preciosa i a l'hora tant amarga, que acull als nostres petitons els quals encara ens esperen i on nosaltres tant i tant anyorem anar.

Es el mes en el que jo faig els anys (de fet... ja els he complert...), també els fa la meva mare estimada (el proper dimecres), la meva cunyada Joana (el 27) i la seva filla petita, (la meva neboda) Elisabet (el 28). Com podeu veure, es un mes de moltes celebracions a la meva familia... però també es un mes de moltes celebracions a la nostra "altre familia".

Per fí, la Montse i el Xavier (el nostre petit somni) ja han rebut aquesta tant i tant esperada trucada !! per fí aquesta sensació de neguit constant de pensar ¿serà avui? ja s'ha acabat. Per fí aquella sensació d'incertesa... aquell pensar ¿s'hauràn oblidat del nostre expedient? ja s'ha acabat. Ara ja tot s'ha oblidat ¿oi? ara tant sols s'ha de mirar endavant i viure amb al.legria tot el que ha de venir (assignació, viatge, conexer-l@, preparar judici... I PORTAR-L@ CAP A CASA !!!). Imagino que, si tot va bé, teniu una primavera de viatges i  l'estiu ja el passareu amb la vostra cuca a Mollerussa !!

També per fí la Sandra i el Lluis (camí de cargol)  poden fer de nou les maletes per anar a veure al seu bunyolet i per a passar l'ultim escoll, que és el judici. De ben segur que tot els hi anirà de perles i tornaràn amb la sentencia al seu favor. Llavors tant sols els quedarà esperar a que la sentencia es faci ferma... i a tornar a viatjar per anar a buscar-lo i tornar ja tots tres JUNTS PER SEMPRE (quines  paraules tant boniques quan van totes tres plegades)

Nosaltres també tenim noticies... però de moment no diré res fins que no es confirmi tot. Digueu-me supersticiós...


En definitiva, encara no hem acabat la primera setmana de mes, i tenim molts motius de celebració. Esperem que quan aquest mes acabi, puguem fer una entrada explicant que tots els projectes que tenim començats, tant personals com familiars van endavant segons el que està previst, i  que quan aquest mes tant fret i blanc acabi, i doni entrada al mes que obra les portes a la primavera, aquesta sigui una primavera molt especial per a tots nosaltres... potser la més especial de la nostra vida. Tant de bo sigui així..

A la meva cuca:

Cuca meva, sempre estàs en els nostres pensaments. Passi el que passi cada día som un día més a la vora teu. i això és el que realment importa. Que cada día que passi, siguem una mica més prop teu. que cada acció que emprenem sigui per escurçar aquesta distancia que ens separa. Tant de bo es pugui acomplir tot el que desitjo... això significarà que mai més veuràs dies tant freds com els que t'està tocant veure...

Tant de bo...