Hem vista la cara al nostre nen !!!

Una setmana més que passa... un altre mes que finalitza i tot segueix igual...

be... igual, igual, no...

La veritat és que hem passat la setmana una miqueeeeta nerviosos... tot i que les sensacions que tenía la Pilar eren bones (nota com el nen es mou), mai acabes de relaxar els músculs completament i mantens sempre un cert punt de "rigidesa" que al final t'acaba passant factura en forma de contractures al coll o a l'esquena (que és com estic ara mateix...).

Tot aquest nerviosisme era  per que ens tocaba fer la revisió de les 20 setmanes, que de fet, és la mes important de totes perque ja es poden determinar moltes anomalies i es pot veure amb més claredat si hi ha alguna cosa que no funciona. En aquesta revisió ja utilitzen la eco d'alta definició amb imatges "4d" , perque sembla ser que els metges poden veure aspectes morfologics que els pot ajudar a diagnosticar alguns problemes (llavi leporí, sindrome de down, sindrome d'Edwards, etc...).

Si hem de ser sincers, jo esperava una mica més de la "qualitat" d'imatge d'una eco 4d... perque es pot fer dificil de reconeixer el que veus... De fet, quan ensenyes la imatge a la familia o als amics, si no els hi dius què han de veure, no son capaços de reconeixer-lo.
Jo ho comparo amb el fet de mirar un núvol; si no et diuen res, ets capaç d'interpretar moltes coses... ara bé, si et diuen que el núvol sembla un objecte concret, llavors sí ets capaç de veure aquest objecte. En el meu cas, com que em vaig passar varies  setmanes buscant per internet imatges d'ecografies d'aquest estil, ja estava "entrenat" i vaig ser capaç de reconeixer-lo de seguida.

Es una sensació extranya, per que estàs veient la cara del teu fill, sense que encara el puguis tocar. Estàs veient la imatge del teu fill, i tens la sensació de que està a milers d'anys llum d'on ets tu... quan en realitat està a uns pocs centímetres... tant lluny, i alhora tant a prop...
El més important, es que tot va be,  i que el nostre nen evoluciona correctament, que segueix creixent, augmentant de pes i de talla, o sigui que ja ens podem tornar a "relaxar" una miqueta...

Ara ja comença a tocar anar a comprar algunes cosetes per a la criatura - que si la robeta per a la clinica, que si mirar els cotxets, que si els mobles de l'habitació, etc... I com que il.lusió no ens falta...

Per al Marc:  Cuca meva, els papas ja t'hem vist la carona !!! No et vas voler col.locar gaire be... però va ser suficient per a poder-te veure. Una tremolor va recorrer tot el meu cos, quan vaig reconeixer el teu rostre... eres tú !!! per fí, eres tú... el meu fill estimat, i tant... però tant esperat !!!
 Ja sé que tothom diu el mateix... però em vas semblar el nen més guapo del mon... de fet, per al papa i la mama sempre seràs el nen més guapo del mon, diguin el que diguin els altres. Encara et diré més... Em donaría absolutament igual que no fossis guapo perque ets la cosa que mes m'estimo en aquest mon, però es que dona la casualitat, que a sobre... ETS GUAPO !!!