Doncs sí... sembla mentida, però ja ha passat un any des que vàrem fer el primer expedient per a enviar a Russia.Torna a fer-te fotos, torna a buscar certificacions literals de matrimoni, torna a firmar tots els papers de sol.licitut de selecció, questionaris, compromisos de seguiment... entrega-ho tot per anar al notari... signa... apostilla... tradueix... compulsa...
Caraiii, que llarg que es fa tot plegat... ¿oi?
La veritat es que fer tots aquests tràmits em fan estar de més bon humor. No se... em fa sentir que la cosa es mou... que avançem en el camí d'anar a buscar la nostra cuca.
Ara hem d'esperar al dimecres a signar amb el notari i ràpidament enviar els papers a Moscú a traduïr i que d'allà, vagin cap a Chitá, on encara esperèm que ens confirmin el registre.
Ara hem d'esperar al dimecres a signar amb el notari i ràpidament enviar els papers a Moscú a traduïr i que d'allà, vagin cap a Chitá, on encara esperèm que ens confirmin el registre.
Avui hem aprofitat per a fer totes les preguntes que teníem al pap, i ens les han respost... sense donar massa pistes, però sí que ens fan ser una mica més optimistes que fins ara.
De moment ens han dit que no ens fem il.lusions de rebre la assignació aquest any (bé... tampoc falta tant per a cap d'any...¿no?), jo segueixo amb l'esperança de viatjar per primer cop cap a la primavera (diguem que cap al març o l'abril?)
Ja ho veus, cuca... els papas han hagut de tornar a fer les fotos de tota la familia, les fotos nostres, les fotos de casa, les fotos de la teva habitació... Espero que aquestes fotos també serveixin per a que, quan ens "assignin" mutuament, ens puguis anar coneixent... Veuràs als papas, als avis i avies, als tiets i a les tietes, a les teves cosines... i a la teva cosineta de 8 mesets, amb la que estic segur que jugaràs molt i molt i molt !!!
Ara nomès volem que tots els papers arrivin molt de pressa molt de pressa, i que uns senyors ens diguin que ja podem venir a trovar-nos per primera vegada. Ja et pots imaginar les ganes que la mama i jo tenim de coneixer-te, de veure per primera vegada la teva carona... de poder somniar amb tú cada nit.
Fins aleshores, cuida't molt cuca meva, i sàpigues que la mama i el papa pensen en tú cada dia
Xavi, ja un anyet.. que depressa pasa es temps quan fas sa vista enrrera.... vo`ras com d aqui a no res teniu assignació ojala!!! nosaltres creuarem es dits per vosaltres.. Una abraçada molot forta i si ens toca Chita.. ja quedarem a fer un cafe per allà jajajaja
ResponEliminaCom passa el temps de ràpid, eh? De vegades, jejeje... Almenys ara estareu ocupats fem la recopilació de papers, una mica de pal, pero es lo que s'ha de fer pel vostre petit@... i farem lo que calgui, oi????
ResponEliminaMolts anims i molta paciència, que de vegades va bé segons amb qui topes al anar a buscarlos,jejeje
Petons
Això del primer viatge no se sap mai... Nosaltres comtàvem fer-lo l'any que ve i al final... va ser una sorpresa total! Jo us desitjo que sigui ben aviadet! Ara a enllestir papers i a enviar-los cap a Chità. Una abraçada gran!
ResponEliminaI tant !!! sí que es veritat que passa ràpid. Quan ho mires en perspectiva, sembla que fos ahir quan ens vam decidir a entregar els papers a la Generalitat... però en el día a día, es fa "durillo" ¿oi?
ResponElimina