La muntanya russa. Avui toca: baixada i frustració

Sovint es diu que la vida és una muntanya russa emocional. Hi ha moments de pujada, moments de baixada, canvis bruscos de direcció, moments d'eufòria i al.legría desbordada i d'altres de desesperació i de desconsòl.
Es fà més que evident que aquesta mateixa definició de la vida es pot extrapolar a tot procés d'adopció. Aquesta altra Muntanya Russa a la que ens pujem els pares adoptius, la imagino més curta... però més alta i amb més giravolts i tirabuixons. Es un viatge molt intens tant per a les coses bones, com per a les coses dolentes. Som capaços de passar de moments d'euforia quasi desbordada, a moments de profunda tristor... quasi desesperació en questió d'unes hores.

Aquest es el cas que m'ha tocat viure aquests díes.

Tot just fa 2 setmanes, vam rebre la noticia de que estaba previst que el nostre expedient fos registrat a la provincia de Chitá.
Imagineu-vos... pujada cap amunt, al.legria, petons, abraçades... Tot era començar a calcular el mes on podríem rebre la noticia de la assignació del nostre fill (o filla).
"doncs aqui diu que triguen entre 6  i 10 mesos des del registre... llavors, em... em... cap allà el Març-Abril... potser..."
"Aaaah que guaaay !!! cap a setmana santa ?"
"be... encara es molt d'hora per pensar amb això... tranquils"

De cop i volta, en un dels mil cops que he llegit i rellegit la comunicació de la Ecai... m'adono d'un petit detall...
"Esta previsto que vuestro expediente..."   ¿que vol dir aixo de "está previsto"? ¿esta o no esta registrat ja?
I... com es natural...  preguntem.

Pregunta: "Oiga... mire... en su comunicado dice que "está previsto"que seamos registrados en Chitá... pero ¿estamos ya registrados o todavía no?
Resposta: " todavía no tenemos la confirmación. Este es un dato que depende del Ministerio y que puede tardar"
Pregunta: "Ah... vale... pero... esto que dice despues, que las asignaciones suelen tardar de 6 a 10 meses... ¿nosotros ya podemos contar que estamos dentro de este periodo?
Resposta:  No. hasta que no tengamos la confirmación del registro por parte del Ministerio, el tiempo no cuenta
Pregunta: "Entonces... ¿cuanto tiempo calculais que se puede tardar en recibir dicha confirmación?"
Resposta: "Los plazos que nos dan son siempre aproximados... teniendo en cuenta lo que están tardando con los expedientes actualmente"
¿¿¿¿¿¿ ???????
¿$%#!@ !$&*#?/ ...

Total, que hem passat de la pujada més bèstia de l'any, a la baixada més brutal en questió de díes.

 La veritat es que entenc a les Ecai... ha de ser molt dificil poder donar una data aproximada, perque per desgràcia, no tot pot ser cuantificat i mesurat, i que hi ha moltes parts d'aquesta equació que son una incògnita molt variable. A mès, els pares solem entendre aquesta previsió com un punt de referència i que, a mida que s'apropa, la prenem com una data que s'ha de complir amb exactitut quasi matemàtica i a la que ens hi podem agafar per a reclamar-los o exigir-los explicacions.

Però... carai!!!  el fet de saber que portes més d'un any esperant a conèixer el teu fill... El fet de saber que ja PER FÍ pots començar a pensar en la data aproximada en la que ja podràs saber com és, com està... i de cop, perdre aquesta petita espurna que et donava la il.lusió i la força per a continuar... això es molt frustrant!!.
Es comparable a una persona que és tot sola dins un túnel  fosc... fred... que de cop i volta comença a entreveure una petita llum al final, per la qual pot calcular la distancia que l'hi queda per sortir... i de cop i volta, es torna a perdre en la més absoluta foscor. Sense referències, sense direcció.

Per a la meva cuca: avui el papa i la mama no et veiem... et busquem i et busquem... però no et trovem. Avui el papa i la mama estàn tristos... però tú no et preocupis, perquè al final ens en sortirèm, i quan et tinguem als braços i siguis a casa, ja no et deixarèm mai més