dimecres, 4 de gener del 2012

Diari d'una il.lusió (2)

Per a la meva cuca:

привет cuca meva !!
Aquesta es la primera entrada de l'any, i com no pot ser d'una altra manera, les meves primeres paraules han de ser per a tu. 
Tot just fa quatre dies, hem entrat en l'any que espero sigui l'any de la nostra vida, tant per a tu com per a nosaltres. Ha de ser un any ple d'emocions i de sentiments, moltes vegades contraposats, i no sempre alegres.
Aquest any ens coneixerèm... segur que sí. Aquest any per fí podrem posar cara als nostres somnis, uns somnis que fins ara sempre han estat mol difusos i llunyans, i que aquest any s'han d'aclarir completament, perque aquest any et coneixerèm... segur que sí !!
L'any que tot just ha acabat, ha estat l'any en que la Federació Russa ens ha conegut. Ara ja saben que volem venir a buscar-te, i ens ha dut a focalitzar desde una extensió de més de 17 milions de Km quadrats que té Russia, a una extensió de menys de mig milió que té la regió de Zabaikalie Krai.  Tot això ens ha apropat a tú... pero encara no ens ha permès apropar-nos prou per a poder abraçar-te. Aquest és l'objectiu per a aquest any. Aquest ha de ser el nostre proper pas.

L'any que tot just acaba ha estat un any d'espera... però també ha estat un any en el que he après que no fa falta coneixer a una persona per a poder estimar-la... tant sols és necesari sentir-la amb el cor. aquest any he començat a aprendre a estimar d'una forma diferent.
Jo m'estimo a la teva mama, la Pilar, com mai he estimat a ningú. Deu sap que donaría la meva vida per ella sense dubtar ni un segon !! No em puc imaginar viure la meva vida sense ella.
L'amor que sento per a la meva familia també és un amor incondicional. Es "l'amor natural" o per els llaços de sang, és el sentiment d'agraïment per estar sempre al meu costat i per fer tot el que han fet per mí, i aquest sentiment mai pot canviar, passi el que passi. 
Però aquest any... estic aprenent a estimar d'una manera diferent. Una manera d'estimar igualment intensa, igualment sincera... però que sento d'una forma diferent. És la necessitat de cuidar-te, de protegir-te i de veure com creixes al nostre costat. Es el desitg irrefrenable de fer-te feliç, es el desitg de fer coses noves i diferents amb tú, es anar a la platja i jugar a fer castells de sorra, es anar a la muntanya a ensenyar-te a pujar als arbres, es veure la teva carona de sorpresa i felicitat el día del teu cumple, o el día de Nadal, o el día de Reis... També es el portar-te al cole, estudiar amb tu, ajudar-te en tot el que pugui per a que tinguis un bon futur. En definitiva, volem que la nostra vida giri al voltant d'alguna cosa més que nosaltres mateixos. Volem incorporar-te dins les nostres vides. 

Ës molt dificil explicar-ho i no semblar un figaflor !!! la veritat és que mai m'he considerat una persona "cursi"... però la veritat és que, d'ençà a un temps sento aquesta "cosa" a l'estómac quan penso en tú, i això no pot ser cap altre cosa que amor.

 Jo sento que t'estimo, vida meva... no et conec, però t'estimo.

Espera'ns cuca, i recorda mirar cada día cap a l'oest...



Per cert... avui, -32º  Fooootl'hi fort !!!

7 comentaris:

  1. Xavier!!! Com sempre una entrada preciosa que m´emociona!!!.

    Desitjo que ben aviat es cumpleixi el vostre somni d´abraçar al vostre fill o filla!!.

    Un petó ben i ben fort per tots dos.

    ResponElimina
  2. Xavier...tens tota la raò.
    Encara no sabem qui són però ja els estimem...
    Comparteixo amb tu cada paraula...tot.
    Tant de bo aviat poguem posar cara a aquest gran somni.
    M'ha encantat aquesta entrada...molt bonica!!!
    El meu desig ja l'he enviat...el dilluns, suposo que aviat el rebreu!!!!

    ResponElimina
  3. M'encanta llegir-te! Transmets tant d'amor! De ben segur que sereu uns pares excel·lents!
    Abraçadotes!

    ResponElimina
  4. No es cursi, son vuestros sentimientos, seguro k muxos niños kerrian ser Alex... Xk va a tener una suerte enorme d tener unos padrescomo vosotros

    ResponElimina
  5. Pero qué lindo escribes Xavier!!! Da gusto leerte. Un post precios, de veras, absolutamente precioso.
    Un besote!!!

    ResponElimina
  6. La suerte, Anna, la tendremos nosotros de poder tenerle. De eso puedes estar segura. Y tu... tieta, vete poniendo las pilas !!! Ja ja jaaaa

    ResponElimina
  7. Una entrada preciosa, no es cursi sino tendre i amorós... m' emociones amb les teves paraules.
    Un petonàs enorme

    ResponElimina