dilluns, 19 de març del 2012

Una repassada al primer trimestre de l'any

Ja fa uns quants díes que no escric res, i tinc moltes ganes de fer-ho perque la veritat és que aquest primer trimestre de l'any ha estat molt prolífic en bones notícies, i això s'ha de celebrar com Deu mana...

Per començar, la Montse i en Xavier del blog "el nostre petit somni", ja han pogut anar a coneixer al seu petitó a Yaroslavl. El seu petit somni ja té cara i per tant, ja poden focalitzar els seus esforços i les seves il.lusións cap a una imatge... la del seu fillet estimat. Ara queda la part més dura, que es la espera del judici, i poder anar a buscar-lo definitivament. Molts ànims i molta força per a aquest tram del camí.

Per una altre banda, la Sandra i en Lluis del blog  "camí de cargol", ja tenen el seu bunyolet amb ells. Encara son a Khabarovsk... però ja son una familia complerta. Han estat 18 mesos de camí, i la veritat és que han tingut molta sort d'anar tant ràpid... Sandreta, tots ens alegrem un munt de que ja estigueu amb el vostre fillet estimat a coll. Tal com dius, ja és el vostre fill per sempre !!

També vull recordar m'en de la Eva i en Pep, del blog "De Irkutsk a casa". que també ja tenen la assignació de la seva Svetlana. Suposo que han d'estar molt nerviosos, perque tot just han d'estar a punt de viatjar a coneixer-la. Que us he de dir que vosaltres no sabeu ja... precaució!!! molta precaució!!! però a l'hora, que ningú us baixi d'aquest núvol en el que esteu instal.lats des del 20 de Febrer. I ESCRIVIU JA!!! que fa molt de temps que no sabem res de vosaltres i us trovem a faltar !!

Una altra parella que ja ha donat el pas es la Maro, del blog "Babushka". Chica... No puedo imaginar la ilusión de debeis sentir, despues de haber conocido ya a vuestro hijito de 8 meses ¿no?. Seguro que Sarátov ya nunca será lo mismo para vosotros. Ahora ya estareis vinculados para siempre con esa preciosa ciudad a orillas del Volga... y también con ese país, tan frío, pero a la vez tan maravilloso. La cigueña a vosotros os llegó de Sarátov. Deseamos de corazón que el juicio os vaya muuuuy bién, y que pronto podamos leer que ya lo teneis de nuevo entre vuestros brazos.

D'una altra manera... però buscant el mateix objectiu, es troben Isabel i Chiro, del blog "Formando nuestra familia... 2º paso" Isabel !!! chica... que te has quedado embarazada !!! imagino la ilusión que os hace, porque nosotros también lo estamos !!! aunque en nuestro caso, hemos tenido un camino mucho más largo que vosotros, estoy seguro que la ilusión es la misma para ambos. Ahora, debes cuidarte mucho, mucho para que todo vaya de perlas. Veo que teneis pensado lo mismo que nosotros, de no renunciar a la adopción... así que ánimo, y a por todas !!!

Marina, del blog "el tarro de la paciencia". Chica... a tí qué te puedo decir que no te hayan dicho ya... Sigue armada de paciencia, y ya verás como seguro que pronto te llamarán con una nueva asignación. Ya todos sabeis que yo soy de la opinión de que todo tiene un por qué... todo tiene un motivo, aunque a veces nos parezca muy rebuscado... Para muestra, nuestro botón... 15 años de espera, millones de intentos, pruebas... y de golpe y porrazo, mira... catapúm y embarazo al canto !!! Por eso tan solo os puedo decir que muchos ánimos y p'alante... que ya vereis como todo se volverá de nuevo de color de rosa !!!

Espero no haber-me deixat a ningú, però de totes formes, a la resta, us desitjo molt bones noticies... Adri i Nuri, Meri, Gloria, Cris, Mercedes... en fí, a tota la familia que formem els adoptants, desitjo que els nostres camins, tot i que no podem evitar que siguin llargs, al menys que ens els facin tant planers com sigui possible, perque ja és prou dur caminar quiilòmetres i quiilòmetres, com per que a sobre el camí sigui de pujada i amb moltes pedres... ¿oi?

Nosaltres de moment, no tenim més noticies...Estem començant ja la setmana 15... la Pilar sembla que està bé... la nostra cuca està creixent, sembla que a bon ritme... el triple screening va anar bé i aprofitant que vam anar a parlar amb la ginecòloga, vam fer una "eco ràpida" i vam veure que la criatura estava tan tranquileta... amb el ditet a la boca (quina gràcia... tu !!!).

Hem demanat hora a la ECAI per a explicar la situació i per que ens aconsellin qué fer en aquest cas...





5 comentaris:

  1. Gracias pareja por vuestros buenos deseos,si ya cuando le puse el nombre al blog vaticinaba que iba a necesitar una buena dosis de pacientol.Besos

    ResponElimina
  2. Gracias por vuestras palabras de aliento para todos, y ¡muchas felicidades Chicos!, hay que ver como es la vida, cuando menos te lo esperas salta la liebre y te da el sorpresón de tu vida, qué contentos debéis estar. Y me alegro de que sigáis adelante con la adopción, ya nos contareis lo que os dice la ECAI. Un beso. MERCEDES

    ResponElimina
  3. Nos alegramos mucho de que los tres estéis tan bien!!! Besazooo!!!

    ResponElimina
  4. Familia!!! Moltes gràcies per les teves paraules, no sé com t'ho fas pero sempre m'emociones... Es tan diferent quan li has vist la carona!!! Ara ens sentim a tope d'energies per esperar aquesta ultima fase. Per cert, us animeu a vindre a la quedada bloguera que estem organitzant??? serà el 28 i 29 d'abril,i la farem a Madrid, per aixó de que està una mica a mig camí de tots. Si teniu facebook, busqueu-me (Montse Tello) i així us envio l'invitació al evento que hem creat al face. Ojala que pogueu venir, perque tinc moltes ganes de coneixer-vos.
    Petons

    ResponElimina
  5. Me alegro tanto por vosotros de verdad os lo digo....aisssss cuantas maneras de ser papas y todas maravillosas,cada una con una historia especial detras y un sueño hecho realidad...me encanta seguiros y saber como va todo,os deseo toda la suerte del mundo y que todito vaya bien,un besazo para los tres...

    ResponElimina