Atenta la companyía !!!
Ja fa un temps que us estic dient que tenía una noticia, però que no volía dir res fins tenir-la confirmada.
Doncs bé... sembla que ja està confirmada... i ben confirmada.
A mí encara em costa molt i molt donar aquesta noticia, sense que s'em posi la pell de gallina, ja no sols per mí, sino per a tota la familia que ens ha estat fent costat tot aquest temps...
Ara fa quasi 15 anys que, després d'un día de pensar-ho molt, vaig proposar-l'hi a la Pilar d'anar a buscar ja un fillet. Ja feia un temps que ens habíem casat (més de tres anys) i vam creure que ja era el moment de donar una passa més enllà, passant de la vida en parella, a la vida en familia. Mai m'hagués pensat que aquell dia de Setembre de 1997 començàvem un camí que ens ha dut fins aquí.
Realment ha estat un camí molt llarg, molt dur, amb infinitat de pujades i baixades, com una muntanya russa emocional.
Hem tingut moments per a tot... la il.lusió de l'embaraç, la decepció i l'amargura de perdre'l, la perplexitat de no aconseguir un altre embaraç...
Hem tingut moments d'abaixar els braços i dir: "ja en tinc prou... si no pot ser, no pot ser...", moments de tornar-ho a intentar... provar altres mètodes (inseminacions, FIV's...), hem aconseguit més embaraços i més pèrdues... ens hem caigut i aixecat tantes vegades...
Doncs bé... després de tot aquest temps, i si tot va bé... (Deu ho vulgui)...
SEREM PARES cap allà l'onze de Setembre!!!.
La Pilar torna a estar embaraçada !!! I es un embaraç natural !!!
Aquest cop, a diferència de les altres vegades, està anant bé, i ja estem de 3 mesos...
En la primera eco que vam fer, quan estava de 7 setmanes ja vam aconseguir, per primera vegada, sentir el bateg del seu cor ... i com bategaba !!! amb quina força !!!.
En la segona i, de moment, última eco que hem fet, quan estàvem de deu setmanes, el petitó ja feia 4 cm de llargada !!!
La diferència que hi ha entre aquest embaraç i els altres... i que fà que sigui tant optimista, és que ja hem superat el nostre "record personal". Mai habíem arrivat fins aquest moment...La veritat és que ha estat molt emocionant poder escoltar el bateg del seu cor, ha estat molt i molt emocionant veure que es mou, veure que ja te braçets, i cametes... Tot això encara no ho habíem viscut.
Sé que la Pilar em matarà per haber-ho dit... però no em puc aguantar més !!
La setmana que vé, tormarèm a anar al ginecòleg per a la tercera eco, i ja estarèm de 13 setmanes, i per tant haurem superat el tant temut primer trimestre. En teoría, ja estarà tot format i "tant sols" haurà de creixer i creixer... i creixer.
No us podeu imaginar com em sento ara mateix... per una banda, estic boig de content !!! em sento com en un núvol.... però per un altre costat, penso en la nostra cuca que està esperant-nos a Chita.
Nosaltres tenim clar que volem continuar el procés... però no sabem com pot afectar l'embaraç. Esperarem a veure com va la tercera eco i si tot va bé, anirem a parlar amb la ECAI a veure que hem de fer.
Espero de tot cor, que no haguem de canviar massa coses del nostre procés... tot i que suposo que ens demanaràn que el deixèm en suspens fins que neixi (Deu ho vulgui) el (o la) nostre petitó (o petitona)...
Ja fa un temps que us estic dient que tenía una noticia, però que no volía dir res fins tenir-la confirmada.
Doncs bé... sembla que ja està confirmada... i ben confirmada.
A mí encara em costa molt i molt donar aquesta noticia, sense que s'em posi la pell de gallina, ja no sols per mí, sino per a tota la familia que ens ha estat fent costat tot aquest temps...
Ara fa quasi 15 anys que, després d'un día de pensar-ho molt, vaig proposar-l'hi a la Pilar d'anar a buscar ja un fillet. Ja feia un temps que ens habíem casat (més de tres anys) i vam creure que ja era el moment de donar una passa més enllà, passant de la vida en parella, a la vida en familia. Mai m'hagués pensat que aquell dia de Setembre de 1997 començàvem un camí que ens ha dut fins aquí.
Realment ha estat un camí molt llarg, molt dur, amb infinitat de pujades i baixades, com una muntanya russa emocional.
Hem tingut moments per a tot... la il.lusió de l'embaraç, la decepció i l'amargura de perdre'l, la perplexitat de no aconseguir un altre embaraç...
Hem tingut moments d'abaixar els braços i dir: "ja en tinc prou... si no pot ser, no pot ser...", moments de tornar-ho a intentar... provar altres mètodes (inseminacions, FIV's...), hem aconseguit més embaraços i més pèrdues... ens hem caigut i aixecat tantes vegades...
Doncs bé... després de tot aquest temps, i si tot va bé... (Deu ho vulgui)...
SEREM PARES cap allà l'onze de Setembre!!!.
La Pilar torna a estar embaraçada !!! I es un embaraç natural !!!
Aquest cop, a diferència de les altres vegades, està anant bé, i ja estem de 3 mesos...
En la primera eco que vam fer, quan estava de 7 setmanes ja vam aconseguir, per primera vegada, sentir el bateg del seu cor ... i com bategaba !!! amb quina força !!!.
En la segona i, de moment, última eco que hem fet, quan estàvem de deu setmanes, el petitó ja feia 4 cm de llargada !!!
La diferència que hi ha entre aquest embaraç i els altres... i que fà que sigui tant optimista, és que ja hem superat el nostre "record personal". Mai habíem arrivat fins aquest moment...La veritat és que ha estat molt emocionant poder escoltar el bateg del seu cor, ha estat molt i molt emocionant veure que es mou, veure que ja te braçets, i cametes... Tot això encara no ho habíem viscut.
Sé que la Pilar em matarà per haber-ho dit... però no em puc aguantar més !!
La setmana que vé, tormarèm a anar al ginecòleg per a la tercera eco, i ja estarèm de 13 setmanes, i per tant haurem superat el tant temut primer trimestre. En teoría, ja estarà tot format i "tant sols" haurà de creixer i creixer... i creixer.
No us podeu imaginar com em sento ara mateix... per una banda, estic boig de content !!! em sento com en un núvol.... però per un altre costat, penso en la nostra cuca que està esperant-nos a Chita.
Nosaltres tenim clar que volem continuar el procés... però no sabem com pot afectar l'embaraç. Esperarem a veure com va la tercera eco i si tot va bé, anirem a parlar amb la ECAI a veure que hem de fer.
Espero de tot cor, que no haguem de canviar massa coses del nostre procés... tot i que suposo que ens demanaràn que el deixèm en suspens fins que neixi (Deu ho vulgui) el (o la) nostre petitó (o petitona)...
Moltes felicitats!!!!!!! pell de gallina al llegir el teu escrit, espero de tot cor que tot vagi bé; vosaltres sou els tercers que avui m'han dit que estan " embarassats", i tots mes o menys l'esperen per principis d'agost, més o menys com vosaltres,aixó es bona senyal....
ResponEliminaUna abraçada ben forta.
Sense paraules!!!!! quina il.lu´sió i quina gran noticia, felicitats parella, Ens heu deixat bocabadats!!! ENOHORABONAAAAAAAA!!!!! ARA ENTEMEN ALLÓ DE ESTIGUEU A LORO!!! JI JI ji
ResponEliminaFelicitats!!!!!! XDXDXD
Abraçadas molt fortes des de s´illa
Madre mia eso como tu has dicho no es una noticia,es un NOTICION!!!!ENHORABUENA Y MUCHISIMAS FELICIDADES..es fantastico y me sumo a vuestra alegria ,no es para menos,todo ira para adelante,eso seguro,y pronto tendreis un bebecito y despues le dareis un hermanito y de ser dos pasareis a ser 4,es ...sin palabras,la vida es asi,aveceste da esas sorpresas que uno no espera y te llenan aun mas la vida..asi que lo dicho MUCHISIMAS FELICIDADES..
ResponEliminaMe acabo de hacer seguidora vuestra,entre a traves de otro blog,y me ha gustado tanto el NOTICION,que me he quedado,espero seguir leyendoos y seguir sabiendo noticias de vuestro bebecito.
besitos
Xavier i Pilar!!!!! Moltisimes felicitats parella!!! No hi ha millor manera d'arribar a casa que rebent aquest noticion!!!
ResponEliminaDe veritat, que ..uffff!!! M'en alegro molt per vosaltres, i no patiu, que la vostra cuca us esperarà a Russia... les coses son com han de ser i tot passa per algo.
Molts petons
Enhorabona Xavier i Pilar! Quina noticia més bona!!! Aquest dies no parem de rebre bones noticies. Que continui així la resta de l'any.
ResponEliminaMolts petons
Gracies a tothom per els vostres ànims. Estem mooolt orgullosos de tenir-vos aqui. Pili, bienvenida !! espero verte mucho por aquí.
ResponEliminaJa uns aniré explicant com ens va aquesta altra "assignació".
Un petó molt fort per a tot@s
Si que es un NOTICIÓN, enhorabuena a los dos, Madre mía, como tenéis que sentiros, me alegro un montón por vosotros y ya nos iréis contando cositas.
ResponEliminaQue siga todo así y dentro de nada a celebrarlo.
Mil besos
Moltes felicitats parella! Me'n alegro molt! una abraçada
ResponEliminaMoltes felicitats!! Ara no has de patir pel procés d'adopció, que tot serà, d'una manera o d'un altra, i per a mostra un botó, ejejej.
ResponEliminaUn abraç.
Eh!!!!!Quina bona noticia!!!!!!!moltes felicitats!!!!!quina alegria!!!! ara a cuidarse molt!!!!!per a que tot vaja bé,
ResponEliminamolts petonets!!!!
Ostres ens hem quedat tots amb la boca ben oberta!!!! moltíssimes felicitats parella!!!! quina cantitat de bones notícies últimament, és una locura!!!! una fantàstica locura!!! jajajajjaja
ResponEliminaDisfruteu molt aquest embaraç!!!!! i com diu la Glòria, no penseu en l'adopció...cada cosa tindrà el seu moment...i ara toca lo que toca!!!!
Us desitgem lo millor!!! molts petons i ja ens aniràs explicant com va tot!!!!!
Gràcies a tothom per les vostres paraules. Us farèm cas i ens cuidarem molt... sobretot ella, que ja em té com al seu "esclau" particular je, je, je.
ResponEliminaDe totes formes, us anirèm explicant com va tot, i per suposat, ens tindreu enganxats seguint-vos.
Una foooorta abraçada !!
Pero qué notición!!!! Chico, que alegríaaaaaaaaaaaa!!! Casi como si nos hubiera pasado a nosotros!!! Nos vamos a acordar mucho mucho muchísimo para que todo vaya fenomenal, que irá!!!
ResponEliminaPor fis, contadnos cositas y cuidaros mutuamente.
Un besazo gigante para los tres!!! ENHORABUENA FAMILIAAAAAAAAAAAA!!!
Uffff... Quina notícia! MOLTÍSSIMES FELICITATS, PARELLA!!! Me n'alegro un munt!!! Deveu estar en un núvol ara mateix... Gaudiu molt d'aquesta "panxeta"! Molts petonets i ja ens anireu explicant! Pmuaaa!
ResponEliminaFelicidades pareja,espero que sea la refinitiva.Besitos
ResponEliminaMoltes felicitats, quina gran notícia. D'una manera o un altre, tots anem aconseguint ser pares. Quina il.lusió. Ja sabeu a cuidar-vos molt. Seguiré seguint els vostres passos!
ResponEliminaUAAAAUUUUU!!!!! Quina il·lusió més gran!!! Ostres, ostres... quina notícia més inesperada i més bona!!!
ResponEliminaFELICITAAAAAAATS!!!!
Felicidades chicos que notición!!! Me imagino que momento estaréis pasando después de tantos años buscando a vuestro tesorillo!
ResponEliminaTodo ira bien y para septiembre seremos uno mas en la familia bloggera!
Mil besitos, ester
Moltes felicitats per l'arribada del vostre petit o petita
ResponEliminaSe m´han saltat les llagrimes amb la teva entrada Xavier!!!. Gracies per compartir amb nosaltres part de la vostra vida, i aquesta noticia tant i tant bona. No sabeu com me n´alegro!!!.
ResponEliminaL´abraçada més gran guapisims!!!