Fent repàs de l'any que acaba

Ara que l'any és a tocar del seu final, ara que l'any 2011 passarà a ser una fulla més dins la historia, arriva el moment de fer una ullada enrera i veure quin es el camí que hem recorregut.

A mí sempre m'ha agradat fer balanç de tot el que m'ha passat... veure on he encertat i sobretot on m'he equivocat. Fer una ullada a totes les coses que m'han succeït, ja siguin bones o dolentes i veure com he afrontat totes aquestes situacions que la vida m'ha portat. Crec que és una bona forma d'aprendre i d'agafar experiencia per a que en els anys propers no cometi els mateixos errors, o per actuar d'una manera diferent.
Està clar que aquest any ha estat dolent per a moltissimes persones a nivell econòmic i social per culpa d'aquesta crisi galopant en la que estem inmersos a nivell de tota Europa. En aquest sentit, nosaltres podem donar gràcies al cel de que no ens ha faltat la feina... ni a nosaltres ni a ningú de la familia... i això és molt important, i ha fet que pugui centrar -me en el que realment ens importa, que no es altra cosa que la arrivada de la nostra cuca a casa.

Així doncs, aquest any 2011, començava amb ànims renovats. Tot just feia un mes que havíem enviat tota la documentació a Russia. encara no coneixíem gaires coses del teu país d'orígen, cuca, però ràpidament ens vam posar a buscar informació. Vam començar a buscar pàgines i pàgines a internet sobre Russia, les seves costums, les diverses regions... fins i tot vam buscar cursos online de rus !!!
Tot pensant que la teva arrivada, o al menys el conèixer-te sería en aquest 2011. És cert que la ECAI ja ens va avisar que de mitjana, el temps que triga tot el procés és de 18 a 24 mesos... "més tirant a 24 que a 18" tal com ens van dir... però sempre penses "bah... segur que ens diuen això per que ens ho prenguem amb calma i perque no els incordiem massa". La veritat, és que jo sí pensava que coneixería la meva cuca aquest any... però no ha estat així.  Recordo que en la celebració de l'any nou, el meu brindis va ser per que en aquest Nadal en el que ens trobem ara mateix, fossim dos més a la familia... i nomès s'ha complert a mitjes... el Gener va neixer la nostra nebodeta preciosa, l'Alba. Aquest naixement ens ha aportat un plus d'alegria i de felicitat que ens ha ajudat molt a soportar la nostra espera.

l'Alba a fet que aquest any sigui una mica més dolç. perque la veritat... el primer semestre de l'any ha estat completament buit de contingut. Ni una trucada... ni una comunicació.... el silenci absolut !!!
Per sort, ens hem anat entretenint, aprenent una mica de Rus, almenys ja se llegir en cirilic (quasi no entenc res... però almenys m'ajusto bastant a la pronunciació original). També hem assistit a diverses xerrades que ha fet la Ecai i diverses associacions. Això ens ha ajudat a entendre millor el procés i a preparar-nos millor per el que ha de venir.
Llavors, tot d'una, al Juliol ens avisen de que el nostre expedient ja ha estat traduït i compulsat, i que estem a la espera de rebre la assignació de la regió on anirem a buscar-te. El problema és que som molt a sobre de les vacances d'agost... i per tant, tot es para una mica. Doncs vinga... una mica més de paciencia, a fer les nostres vacances (aquest any hem anat a Berlín) i a esperar que al Setembre ens diguin on hem d'anar a buscar-te.
Efectivament, al Setembre ens diuen que la regió es Chitá. Apa!!! a recopilar informació de la regió !!! Ara ja podem focalitzar més la mirada a un punt concret del mapa... perque fins llavors, "focalitzar" era certament difícil en un àrea tant gran !!!

En aquest moment és quan, buscant informació de Chitá per internet, descobreixo el blog de Maria "Adopción de hermanos en Rusia" i a partir de llegir-lo, em dona la idea de crear també el meu pròpi blog.
 La veritat és que fer-lo m'ha donat la oportunitat de coneixer-vos a tots vosaltres i descobrir altres experiencies, altres camins, altres il.lusions. Gràcies a tots per els vostres comentaris i per el vostre recolzament. He de reconeixer que ens ha ajudat molt i molt a suportar la espera i també ens ha mostrat altres punts de vista, uns més optimistes, d'altres no tant.... però tots igual d'autèntics, tots igual d'intensos.

I així hem arrivat fins avui... sense més noticies teves, cuca.... però amb l'il.lusió intacta, amb els ànims més enfortits que mai, amb els sentiments a flor de pell i amb unes ganes d'abraçar-te que cada cop son més irrefrenables. Aquest any tornarem a celebrar el Nadal sense tu, cuca... però estigues ben segur@ que ets present ja en tots els nostres cors. Aquest any tornarèm a brindar i el desitg serà ... un altre cop... que el proxim Nadal ja siguem tota la familia complerta.

Txin txin !!