dissabte, 10 de desembre del 2011

Diari d'una il.lusió (1)

Per a la meva cuca:

привет cuca meva !!
Tal com et vaig prometre, la primera entrada del blog renovat és per a tú. Aquest és el primer capítol del diari que escriuré per a que un día, quan siguis grandet@, el puguis llegir i sàpigues el que la mama i el papa vam sentir mentre t'esperàvem. He pensat en titular-lo "Diari d'una il.lusió" i així el publicaré, amb el número del capitol entre parèntesi.
Crec que el títol s'escau molt a la sensació general que tenim tots (mama, papa, tiets, avis...), tot i que moltes vegades també el prodía titular "el diari de la impaciència"... però al final, sempre és mes forta la il.lusió que tenim tots de poder tenir-te al nostre costat.

Així doncs, tot va començar un 26 de Gener de 2010, quan la mama i el papa van entregar la sol.licitut al ICAA. Aquell día va ser quan tu vas neixer per a  nosaltres.
Aquell día, es parlava molt del terratremol que va destrossar Haiti quinze díes avans, també de la crisi econòmica que afectava a tot el mon. ah!! i en Guardiola ja guanyava tots els títols possibles amb el Barça !!!
Aquell 26 de Gener vam dipositar totes les nostres il.lusións en anar-te a buscar a Russia (ja ho teníem clar des d'un primer moment) i desde llavors, hem estat donant una bona série de passos per tal d'avançar en aquest llarg i tortuós camí que és la burocràcia per a que legalment puguem ser pares, i per que tú puguis ser el/la nostre fillet@.
Tots aquests petits passos, els hem anat apuntant i, juntament amb el que ens han anat dient des de la ECAI, hem fet també les nostres previsions i ens ha sortit una cosa així...


Aquest és el nostre "cuadern de bitàcola". Es com el dibuix de la nostra lluita diària, el nostre camp de batalla on els cuadrats grocs son les nostres petites victòries... les nostres petites conquestes. Tot el que hi ha a la esquerra de la linia vermella, es el terreny aconseguit, es el camí ja recorregut. Tot el que hi ha a la dreta d'aquesta línia, es el terreny que falta per a aconseguir i els triangles son les nostres previsións de les possibles dates per anar a Chità... les nostres il.lusions dipositades per a poder guanyar la partida burocràtica i tenir-te a casa.
Com pots veure, al papa l'hi agrada veure-ho tot en perspectiva. El papa necessita veure sempre quin camí ja ha fet i quin camí queda per fer - tot i que aquesta part és tant sols una previsió... una il.lusió - per a tenir la falsa sensació de tenir-ho tot sota control. També està sempre mirant quin és el ritme que porta la ECAI en quant a assignacions i judicis, per poder veure si "la cosa" es mou molt o poc, i per suposat també ho té apuntat.

Fer aquestes fulles de ruta, m'ajuden a veure el ritme que porta la ECAI... veig si la roda gira, o per el contrari... si la roda s'encalla. Penso "mira, ja hi ha 131 parelles que ja tenen el seu fillet a casa aquest any"...   " mira, son 131 parelles que ja no son davant nostre... 131 posicions adelantades".
També penso "aquest 2011 porten més assignacions i judicis que l'any passat... sembla que aquest any han anat més ràpid, o han estat més àgils a l'hora de gestionar la paperassa".
Suposo que és una manera d'auto-il.lusionar-te, quan no reps noticies esperaçadores o, simplement, quan no reps noticies. Així doncs, avui som just a sobre la linia vermella... i com pots veure, la única cosa que travessa aquesta línia, es una fletxa que posa "temps d'espera"... i aquesta fletxa desgraciadament és molt llarga, i tot just som a la meitat del recorregut (previst). Espero de tot cor que aqueta previsió sigui pessimista, i que la realitat ens porti a tú mes aviat del que diu el primer triangle


Cuca meva, de moment aquesta és la situació, per tant nomès toca esperar i no impacientar-se massa. Nosaltres hem demanat a  Ded Moroz i la seva neta Snegurochka que et portin com a regal aquest any molta salut, i una promesa d'amor. La de l'amor que et tenim preparat i que et donarem des que ens trobem per primera vegada.

сладкие сны cuca meva.

Actualització (18/4/2012)

Per al Marc:

Marc, fill meu, avui ja tens 4 díes de "vida" dins la panxona de la mama !!! la "fabrica està treballant a tota màquina creant cèl.lules i cèl.lules com un inmens puzzle. en aquest día, les teves cèl.lules ja es començen a diferenciar per a crear l'embrió i la placenta. Encara ets microscòpic...

8 comentaris:

  1. Preciosa idea chicos!!! Va a tener unos recuerdos preciosos sobre este camino hacia él/ella. Un besazo guapos!!!

    ResponElimina
  2. ¡Qué buen trabajo has hecho!se agradece y nos anima a los que vamos por detrás.Un saludo

    ResponElimina
  3. Menuda currada Xavier!!! M'ha encantat aquesta entrada...
    petonets

    ResponElimina
  4. M'agrada molt aquest nou aire, us seguiré igualment fins que tingueu el vostre xic@. De pas aprofito i us desitjem un Bon Nadal.

    ResponElimina
  5. Hola guapos!!!.

    Us hem conegut a través del blog de l´Adri i la Nuria. Jo també faig un diari per quan el peke sigui gran. Ara les gràfiques, ja són una pasada!!!je!je!!!.

    És veu molt d´amor i carinyo en el vostre blog!!!.

    Una abraçada ben forta dels vostres compis, que adopten a Mali!!.

    ResponElimina
  6. Hola Silks!! benvinguts Silvia&Ivan espero que ens veiem per aqui ben sovint. Ara mateix em faig seguidor vostre!!

    Fent Camí: em fa moltíssima il.lusió tornar a saber de vosaltres. ¿com està la vostra petita Julia? Espero que us vagi tot de fàbula !!

    ResponElimina
  7. Buaah!! que pasada, como os lo habeis currado... está guay esto de las gráficas, bueno yo queda menos para tener otr@ moquillo por casa...

    ResponElimina
  8. Enhorabona, m'ha encantat

    Antonio Cantón

    ResponElimina