Parlant de les caçons de Nadal

Parlant de cançons de nadal, Aquesta cançó de "Wham", amb un George Michael molt jovenet es la meva preferida. Es va estrenar cap allà l'any 1984 i des de llavors, m'ha acompanyat pràcticament tots els Nadals. A part de la cançó, que tampoc diu res d'especial... sempre m'ha cridat molt l'atenció la història del videoclip.

Es una història que, des que la vaig veure per primera vegada, he desitjat fer algún cop.  La veritat es que quan em vaig proposar que algún día hauría de fer-ho, tenía 16 anyets... i llavors pensava en una celebració molt més semblada a la del videoclip... amb els amiguets i ... sobretot amb les amiguetes... ¿eh?... el que passa es que en aquella època, jo i els meus amics teníem un problema "logistic"...  i es que, ni treballavem - i per tant no hi havía "pasta" - ni els pares ens haguessin deixat anar sols tant lluny ni tant de temps.

Els anys han anat passant... i per unes coses o per d'altres encara no ho he aconseguit... i per tant, encara està a la meva llista de "pendents"...
De totes formes, no perdo l'esperança de poder-ho fer algun dia, tot i que ara m'ho plantejo d'una forma diferent  ¿Mai heu pensat en celebrar les festes de Nadal amb els vostres amics? en un refugi de muntanya... al mig del bosc, amb tot de neu al voltant i poder estar així uns quants dies (diguem que des del 27 de desembre fins després d'any nou) cantant nadales, jugant a mil i un jocs, discutir de qualsevol tema... ja sigui futbol, política (tot menys de feina)... tot prenent una copeta al costat de la llar de foc, i estar-hi fins altes hores de la nit...

Ara que han passat els anys i ja no soc aquell jovenet esbojarrat, ja m'imagino la història d'una manera una mica diferent... el mateix paisatge nevat de muntanya, amb la cabana de fusta i un munt de llenya amuntagada al costat de la porta. El foc de la xemeneia encès, amb aquella escalforeta que desprèn... l'espurneig de la fusta que es crema...  aquella llum que va i ve i que et dona aquella pau d'esperit... i la quitxalla corrent  totalment despreocupats, sortint a fora a jugar amb la neu, fent ninots i guerres de boles...  a mí se m'humitegen els ulls nomès d'imaginar-m'ho.

Per mí, aquesta sería una de les meves definicions del que és la felicitat absoluta.

Nomès espero que un cop tingui a la meva cuca a casa, i ja ens haguem adaptat tots a la nova vida, ens puguem permetre fer-ho, almenys un cop. Sería aconseguir fer realitat un somni que tinc des de fa moooolts anys. Si tot va bé, m'agradaría  plantejar-m'ho per el Nadal de 2013 / 14

¿algú s'hi apunta?