Un diari per a la meva cuca

Hola nois... porto uns dies que no he tingut temps d'escriure res... i la veritat es que ja tenía ganes de dir-vos alguna coseta.

La última vegada que vaig fer una entrada, habiem d'anar a una sessió de preparació psicològica... Doncs hi vam anar, i la veritat es que va estar força bé, tot i que, realment no ens van dir res que no sabessim...
Es va formar una "taula rodona" amb les psicòlogues i totes les parelles que vam assistir, en la que tots vam exposar els dubtes i els temors que tenim quan pensem en la adopció... la primera trobada... que fer un cop el nen arrivi a casa... la educació... com s'integrarà a la familia i al seu nou entorn... com explicar la adopció, etc...
La veritat es que es va formar un grup molt maco. Hi había una parella que marxava al día següent cap a Khabarovsk a conèixer el seu nen (espero que els hi hagi anat molt be). Tots hi vam participar de forma molt activa, i la veritat, es que vam aprofitar molt be la sessío (de fet, es va allargar més d'una hora per sobre del que estaba previst...)

Una de les coses que la psicologa va dir, i que em va agradar molt, va ser el escriure un diari per a que, quan el nen sigui més gran, pugui llegir tot el que vam passar i el que vam sentir en tot aquest procés. Així també podrà veure que, fins i tot avans de conèixer-lo, ja ens l'estimàvem.. i que, potser fins i tot avans de que nasqués, ja el buscàvem.

Fins ara en totes les meves entrades he reservat un últim paràgref que sempre he titulat "Per a la meva cuca", i que ja l'escrivía  amb la intenció que fos una espècie de diari, però a partir d'ara, de quant en quant escriuré una entrada que serà dedicada en exclusiva "per a la meva cuca" i que etiquetaré amb la paraula "diari". Així podrà llegir tots els nostres pensaments, els sentiments, les alegríes, els entrebancs que em hagut de superar per a poder arrivar fins a ell@

Per a la meva cuca: Cuca meva, ja ho veus... a partir d'ara t'explicaré cosetes que el papa i la mama fan mentre esperen i caminen par anar a buscar-te, per que així, quan siguis amb nosaltres i hagis crescut una miqueta, et podrèm ensenyar i et podrem demostrar que, tot i que encara no et coneixèm, ja t'estimem molt... i que tot i que encara no t'hem vist, ja t'imaginem en els nostres pensaments. També podràs anar veient que l'amor que sentim per tú, va creixent a mesura que s'apropa el día de poder anar-te a buscar.
Estic segur que de vegades quan et sentis trist, et llegiràs aquestes entrades i espero que et puguin ajudar a aixecar l'ànim i et pugui valer per a demostrar-te que tota la familia t'estima... i que t'estima des de sempre i que t'estimarà per sempre.